Set dies de novembre: dilluns dia 3, escalfant motors

   

   Comença la setmana del 9N amb una barreja de sensacions agudes i contraposades. L’enquesta del CEO desperta un soroll de fons entre ERC i Convergència, la desorientació d’IC, la relativa calma improductiva del PSC, la irrupció de Podem, el protagonisme de la CUP (que presidirà la comissió d’investigació contra la corrupció, de recorregut incert i segurament molt curt) i l’estat de reserva programàtica d’Unió. Aquests sorolls interns queden de moment esmorteïts per l’estrèpit de l’enquesta de Metroscopia al País, pel baròmetre d'octubre, que s'espera, del CIS, i sobretot per l’objectiu immediat de la mobilització participativa del diumenge.

 Com senyala un dels apunts de la propaganda (reflectit a la foto), la mobilització ciutadana també es fonamenta en el desig d’un poder popular, i amb aquesta indeterminació ja n’hi ha prou per aplegar sensibilitats radicalment oposades i aconseguir l’objectiu comú. Després, ja es veurà. Queden ajornades les contradiccions ideològiques. Aquí tots som populars per una causa comuna, a la qual la formació Podem també hi és convidada, encara que de moment no ha donat resposta a la invitació.

  En un segon pla, molt distant, queden els espectadors del no a la participació, per ignorància voluntària o per l’allunyament percebut, i conscient, respecte dels plantejaments del govern i dels mitjans d’informació. En un pla més proper, els del sí però no especulen entre la utilitat de la protesta de  cara enfora i la incongruència d’afegir-se a un procés intern que denuncien per alguns tons excloents i manipuladors.

   Avui dilluns només s’escalfen els motors, tot i que la propaganda als mitjans públics continua a ple rendiment. Mentrestant, el conselller Mas-Colell busca desesperadament cinc mil milions d’euros i algú que li aprovi els pressupostos del 2015, i la vicepresidenta del govern, Sra Ortega,  combina la fermesa de la feina organitzativa amb alguns dubtes existencials sobre la certesa de la consulta, i diu que no pot assegurar al cent per cent que el diumenge hi hagi urnes.

    Entre l’angoixa i el convenciment pragmàtic, apareix un horitzó immediat  no tan nítid com a principis de la setmana passada, abans que Rajoy decidís demanar una segona suspensió al T. Constitucional, que molt probablement es produirà demà. Suspesa o no, una consulta que només és consulta quan convé, i que es transforma en participació quan es tracta d’esquivar els cops i les amenaces del govern Rajoy per tal d’assegurar-la, dóna lloc a inacabables filigranes lingüístiques sobre el que és i el que no és, el que sembla i el que havia de ser, el que es fa i el que no es pot prohibir. Serà una setmana antològica per a les reflexions del conseller Homs.