Mur a la cartoixa
No és de pedra
aquest mur que es dreça a l’aire
amb l’ombra
entreviada dels xiprers,
ni barra el pas
als colors de la tarda
la seva
calidesa transparent.
D’aquest
costat, el dit ombrós de l’arbre,
senyala sobre
el mur, discretament,
la verdor del
conreu de l’altra banda,
la fonda
serenor dels camps silents.
Damunt la blana
mà d’aquesta pedra,
en el llindar
que mena a la cartoixa,
la llum retalla
el somni de les ombres
i departeix
amb elles sense pressa:
només en el
silenci es fa el miracle
de travessar
parets amb la paraula.
C.A.
Cartoixa de Montalegre
Comentaris