Locucions
Als catalans no ens agrada gaire anar de cara. Per això tendim a donar la volta als conceptes i a
esquivar les paraules gruixudes i directes amb locucions que ens resulten més
amables, però que potser no són molt comprensibles fora de casa.
De l’autodeterminació,
en diem dret a decidir.
Del referèndum,
consulta.
De la pregunta,
escoltar el poble.
De la independència,
nou Estat d’Europa.
De les manifestacions,
via o v.
De la separació, llibertat.
De la crisi, dèficit
fiscal.
De les desigualtats,
manca de recursos propis.
De la negociació,
aigua passada.
D’Espanya, causa
impossible.
De la democràcia,
votar com sigui.
De la política,
rumb desconegut.
D’ERC, l’Oposició.
De les eleccions ,
plebiscit.
Del poder, voluntat
de ser.
Del pujolisme,
herència superada.
De Convergència, “El
partit del president”.
De la suspensió de
la consulta, posar en marxa els preparatius.
De la història,
convocatòria.
Del decret,
document històric.
Dels mitjans públics
de comunicació, la veu del poble.
Del fracàs, navegar
amb el motor parat.
El Gobierno de
España no ens entén, perquè a Madrid no
estan per tantes subtileses i de tot en diuen Constitució.
Comentaris