Fràgils

El Poder Judicial demana que es matisin diferents aspectes de la reforma de la Llei d’Estrangeria, entre ells el que preveu com infracció greu (sancionable amb multa de fins a 10.000 €) el fet d’acollir un immigrant en situació irregular durant un cert temps, pel simple fet de protegir-lo, perquè es pensa que amb aquest comportament es promou la permanència irregular d’un estranger a Espanya. Considera el Poder Judicial que així es poden criminalitzar les activitats purament solidàries dels qui, per exemple, acullen i atenen els immigrants arribats en pasteres. És ben veritat que en aquest punt la Llei es fica on no li toca, com fa a vegades. Com es pot sancionar legalment una conducta simplement altruista davant el dèbil?

Seguint aquesta mateixa ona, em trobo amb l’esplèndid article de Martín Garzo (“Elogio de la fragilidad”), i penso que la capacitat de percebre la pròpia fragilitat personal com una “qualitat de la vida i de la bellesa” pot ajudar a comprendre les situacions d’extrema fragilitat en què es troben molts immigrants, i que aquest fet funda la civilització i està a la base de totes les lleis i de totes les normes de convivència: “No hi ha hagut mai un valor de civilització que no impliqués la idea de feminitat, de tendresa, de compassió, de no violència, de respecte a la debilitat... La primera relació del nen amb la civilització és la relació amb la seva mare” (Romain Gary, “La nuit sera calme”)