Lear

Dins l’aire blau i verd, rondant la nit d’estiu,
gravita el pes d’aquest temps trist: l’hem d’obeir
i dir el que fingim, no el que hauríem de dir.
Mentre el rei Lear, foll, serenament somriu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat