Absurd

Enterrem amb el cant la por a l’hoste ingràvid:
dóna’m la mà, amic, que ve la mort pausada;
deixa’m anar, dóna’m la mort que és arribada.
Sovint, però, l’absurd desterra aquest cant plàcid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat