Chaos

A voltes el menyspreu s’enfila als plecs del rostre,
hi amolla una ganyota, un rictus de defensa
contra els monstres ficticis que han congriat l’ofensa.
Sóc jo qui ara et menysprea, roí, verídic monstre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Memòria familiar involuntària

Israel, Palestina i el coratge de David Grossman

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit