"Un arrelat model de subordinació"



La recent sentència del Tribunal Constitucional confirmant que no hi ha vulneració dels principis d’igualtat i de culpabilitat en el fet que el Codi Penal estableixi una pena més greu per a l’home que per a la dona en els actes d’agressió dins l’àmbit de convivència matrimonial, i de relació de parella en general, se situa en la constatació de la situació de desigualtat objectiva que aquest àmbit matrimonial i de relació de parella, present o passada, ha vingut generant en perjudici de la dona. Així, segons la sentència, el que es sanciona amb una pena més greu no és el fet de pertànyer al grup masculí, ni es parteix de la simple presumpció que l’home, pel fet de ser-ho, ha d’assumir una major responsabilitat penal justificada per la major agressivitat del seu gènere, sinó que el que es sanciona és l’aprofitament conscient per part d'un subjecte masculí concret de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones en els àmbits de relació de parella.
Raona aquesta resolució (que ha tornat a dividir el Tribunan C.) que l' agreujament de la pena per a l´home es fonamenta en una diferència de tracte que no comporta conseqüències desproporcionades en tenir com a finalitat la protecció de la llibertat i de la integritat física, síquica i moral de les dones respecte d’un tipus d’agressions, de les seves parelles o exparelles masculines, que tradicionalment han estat alhora la causa i la conseqüència de la seva posició subordinada. És el major desvalor que significa l’agressió concreta que perpreta l’home al si de la parella, perquè expressa un major grau de lesivitat per a la dona en la seva situació de subordinació, el que justifica la sanció penal més greu.

Si és així, com és que socialment, políticament, econòmicament, ens conformem a mantenir aquest "arrelat model de subordinació", una relació de parella viciada amb l'estigma de la subordinació de la dona respecte de l’home ? Hem de consentir que les relacions de parella portin inevitablement un germen de violència que perjudiquen la dóna i contra el que ens hem de defensar castigant penalment l'home ? El Codi Penal, com passa sovint, acaba sent el calaix recòndit de la consciència culpable on amaguem els problemes que volem dissimular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat