"Acrollam"
En el darrer llibre de narracions de Biel Mesquida (“Acrollam”, Abril 2008, Empúries) hi ha dues referències que donen la clau del notable treball d’estil i de contingut del llibre mateix. La primera, és una cita de Cortázar (p.158): “un relato literario recorta un fragmento de la realidad, fijándolo con determinados límites pero de manera tal que ese recorte actúe como una explosión que abre de par en par una realidad mucho más amplia”. I la segona, uns consells d’un dels personatges, professora de literatura, dirigits a la seva alumna (p.179): “cada frase hauria de ser una aventura que contàs aventures lluny del clixé i dels mots desgastats. O fer servir aquests desgasts per dir altres coses: sentiments inoïts, dolçors sentides, dolors vibrants, sonoritats sensorials que escarrufin el lector, que el sorprenguin, que l’enlluernin, que li omplin la boca de sabors, que l’amarin de serenitat o que l’enrampin, talment calfreds per l’espinada”.
"Acrollam” retalla fragments de la realitat de la Mallorca d'ara mateix, i cada retall és efectivament com una explosió que ens porta a una realitat molt més àmplia, la que s’amaga rere les relacions turbulentes o assossegades dels seus protagonistes, perduts sovint en la seva soledat, els seus desigs i les seves contradiccions, o la que es mostra directament en la bellesa o en la destrucció del seus paisatges (antológica és la narració “Terrassa damunt la destrucció”), sempre amb la capacitat afuada de sorprendre, de capgirar al final, de forma irònica, sorneguera o tràgica, el que et pensaves intuir al principi de cada narració, situant-nos com a còmplices en les interioritats del tu dels protagonistes. El llenguatge és com un espurneig alegre de termes i frases mallorquines, que primer alenteixen la lectura però que després, a mida que t´hi acostumes, t’encomanen la frescor de la forma de dir i de la saviesa dels illencs. Hi ha molt de boixar, molt de verrim, moltes coses que passen sense témer-te’n, algun capcurucull i unes quantes mirades als miralls obscurs que reflecteixen l'aire moral de Mallorca. I un detall: els títols de les narracions suggereixen encara molt més del que aquestes diuen.
"Acrollam” retalla fragments de la realitat de la Mallorca d'ara mateix, i cada retall és efectivament com una explosió que ens porta a una realitat molt més àmplia, la que s’amaga rere les relacions turbulentes o assossegades dels seus protagonistes, perduts sovint en la seva soledat, els seus desigs i les seves contradiccions, o la que es mostra directament en la bellesa o en la destrucció del seus paisatges (antológica és la narració “Terrassa damunt la destrucció”), sempre amb la capacitat afuada de sorprendre, de capgirar al final, de forma irònica, sorneguera o tràgica, el que et pensaves intuir al principi de cada narració, situant-nos com a còmplices en les interioritats del tu dels protagonistes. El llenguatge és com un espurneig alegre de termes i frases mallorquines, que primer alenteixen la lectura però que després, a mida que t´hi acostumes, t’encomanen la frescor de la forma de dir i de la saviesa dels illencs. Hi ha molt de boixar, molt de verrim, moltes coses que passen sense témer-te’n, algun capcurucull i unes quantes mirades als miralls obscurs que reflecteixen l'aire moral de Mallorca. I un detall: els títols de les narracions suggereixen encara molt més del que aquestes diuen.
Comentaris