Valentí Bigordà, in memoriam

Ullastrell, Carrer Migdia (anys 60)

A vegades la mort és doblement cruel, com ara, que en dos dies s’ha emportat el meu germà Miquel i l’amic Valentí. Amb el Valentí havíem compartit el temps d’infància a Ullastrell, la primera joventut i uns quants anys d’estudis. El natural transcórrer de les coses ens va portar per camins diferents: ell va continuar a Abrera, lluitador i generós a la Purlom, i després a Canàries on va fer-se un estol d’amics. Diagnosticat de càncer, els tres anys que li quedaven de vida els va dedicar a reunir material, a aprofundir amb els amics i la família, a fer front a la malaltia mitjançant la paraula poètica, com si recuperés una segona naturalesa que l’enfortia i alhora li permetia guanyar-se una distància, entre irònica i contemplativa, respecte del que li estava passant. En el seu recull de poemes ("Un mal dolent" Abrera, setembre 2006) els títols ho diuen tot sobre aquesta proximitat assumida i enfrontada de la mort: "La Bèstia", "Tocat", "Tinc por", " De cara a la paret", "Som legió", "Temps de pròrroga", "El pacient", "El cirurgià", "No et vull veure plorar", "Un sopar surrealista", "Sant Jordi torna a vèncer", "Què tenen els dimarts ?", "Se me’n fot la bèstia!", "El mirall i el retrat de Dorian Gray", "Al meu àngel de la guarda","Bronzes", "La font dels encantats", "Quan jo estava malalt", "La noia de la quimio", "La immortalitat del mortal", " Com vull que sigui la meva cambra mortuòria" ("Que la mortalla sigui lleugera i el calçat resistent, que em queda un llarg camí per paratges desconeguts").

Parlant dels escenaris comuns d’aquella infància transcric uns versos del seu poemari sobre Ullastrell dedicats a "El meu carrer", el que il-lustra la foto:

"Contemplo la fotografia- color sèpia-
i em faig petit, per retrobar,
dins la retina, una imatge semblant.
Per sentir les mateixes olors de la infància.
Per tocar les mateixes parets atrotinades de les cases.
Per escoltar, com si fos ara,
les veus dels veïns
i la rialla franca de la padrina.
(...)
El meu carrer es diu Migdia
i enlluerna de tanta llum.
El carrer Migdia és la meva infància,
així d’humil i de senzilla,
com en aquesta postal".