Àngel d'Àfrica

Un voluntari alimenta un nen d'un any i mig arribat en pastera
No t’abatran els anys, volaràs lluny,
conservaràs l’escalf de la flassada
quan sorpresos et parlin els teus ulls
del vol que t’ha portat a aquesta platja.
És la força del mar la que retruny
en el teu aleteig arran de l’aigua,
el mirall de la terra de banús
que travessa el desert amb la mirada.

Viuran al meu jardí les teves ales,
creixeran amb la flor del gessamí
reblint de joventut totes les cambres:
em faran d’aixopluc cada matí
quan cansats els meus ulls ja no recordin
que em vas amorosir l’arrel dels somnis.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat