Sonet de maig


El bes serè del temps sosté la rosa encesa
i en el darrer sospir abans de desfullar-la,
suspès l’últim alè, vençut per la bellesa,
es queda quiet i mut quan vol acaronar-la.

Les mans suaus del temps desvetllen la tendresa
que juga amb els colors del lliri al desplegar-se,
i es clouen lentament sofrint per la nuesa
que es perd en cada flor després d’abandonar-la.

L’últim dia de maig manté ferma la rosa
però el lliri s’ha afeblit cegat per tanta llum.
Al punt de l’hora ardent s’han estimat mirant-se,
gaudint de la passió que sempre el temps proposa
abans d’emmusteir-se els pètals un a un,
després d’agombolar-se al mar de la frisança.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat