Entrades

Poemes a quatre mans (29) : Desolació - Can Vives del Montnegre

Imatge
      Desolació   Abans tan ben conreada aquesta terra estimada que s’estén al meu entorn, amb l’encís de la brotada, l’esperança de l’anyada i l’afany de cada jorn.   Ara veig les soques tortes, les branques seques i mortes i l’ermot sense verdor. Quan s’ha apagat la foguera em porta la venteguera del bosc cremat la fortor.   Si miro la llunyania no em dona gens d’alegria un paisatge tan gris. Les cases uniformades, les masies enrunades, no sembla el nostre país.   En la feixa no llaurada, a la vinya abandonada i en el camp sense sembrat, hi ha una vida turmentada, una il·lusió profanada i el fracàs en el combat. B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Can Vives del Montnegre   Les parets de Can Vives mai no acaben de caure. A la banda més alta un rellotge de sol ja fa anys que descompta l’ensulsiada del temps sobre l’era verdosa, però conserva el record de les hores marca...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Poemes a quatre mans (28) : El balcó - Cada rostre és un lloc

Imatge
      El balcó   La donzella del balcó tenia els ulls d’un blau clar i esguardava l’horitzó com si freturés volar.   Decantada en el balcó, amb el seu cabell d’or fi tot nimbat de resplendor, el meu cor feia glatir.   Presoner dalt del balcó, el canari engabiat piulejava una cançó prop del roser aponcellat.   La fada d’aquell balcó un vaixell se l’emportà a l’encalç d’un món millor i mai més no tornarà.   Resta fosc ara el balcó, i és que n’han fugit el sol, l’alegria i la claror, i tot té un aire de dol.   Com la noia del balcó, tot en la vida s’esmuny i la més bella il·lusió el vent se l’emporta lluny.   B.A.   (“De la font als estels” 1986)     Cada rostre és un lloc     Calla i escolta el que el silenci et diu de cada lloc que creen els teus ulls posant-hi la mirada.   Mots del silenci que pugen de les mans fins al teu ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació