Poemes a quatre mans (23) : Esperança - Si vingués el fracàs
Esperança Velles i noves banderes flamegen en els balcons. No hi són les nostre senyeres i no hi haurà prou presons. Ens resta la tramuntana i les ones de la mar, amb la dignitat humana que no podran doblegar. La terra esquerpa i florida és del poble català i la llengua és força i vida per avui i per demà. Tots som fills de les muntanyes i en el poble i la ciutat ens remouen les entranyes vells anhels de llibertat. Una nova renaixença tard o d’hora sorgirà. Si n’escapcen la creixença més ufana brotarà. B.A. (“Arrels” 1939) Si vingués el fracàs “La nostra nit, orella parada de l'esglai, escolta com s’atansen, per l’ampla pell de brau, rialles sense llavis, mal somni cavalcat” (Salvador Espriu, “La pell de brau”) Si vingués el fracàs després de la tempesta, si cedissin els ulls al dolor de l’espera sense arribar a sentir que...
