Entrades

Del suplici del cos a l'autoflagel.lació de la psique

Imatge
       Parlem del càstig en l’àmbit penal? Hi ha una història que va del suplici de l’edat mitjana a l’autoflagel.lació del neoliberalisme.     En què es basa el dret a castigar? El contracte social i la mínima intervenció penal.    La història té un protagonista central, Cesare Bonesana, futur Marquès de Beccaria, que de molt jove està complint   una pena de presó a Milà perquè no ha acceptat l’enllaç que li volia imposar el seu pare. Per castigar la negativa, el mateix progenitor, home poderós, l’ha denunciat perquè l’ingressin a presó. Mentre passa el càstig, Cesare reflexiona sobre les penes medievals que perduren en ple S.XVIII, i es pregunta : “Quin és l’origen de les penes i en què es basa el dret a castigar? Quins poden ser els càstigs que convenen als diferents   crims? És la pena de mort útil, necessària i indispensable per a la seguretat i el bon ordre de las societat? Són justos els turments i les tortures? Condueixen a l’objecte que les lleis es proposen? Quins són e

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val

Dol

Imatge
  Dol   Barques a la posta enfilen la nit amb colors de rosa per cosir el neguit de l’aigua reclosa i el dol infinit.   Cosim la tristor i esperem l’onada que allunyi el dolor i apropi l’albada al clos de claror que ens serà tornada.   C.A.   29 d’octubre de 2024 4 anys sense la Pilar