quadern d'en Cinto Amat

Més enllà del posicionament polític de cadascú, i de les conseqüències jurídiques del final anunciat d’ETA, que sens dubte es produiran i es concretaran en mesures penitenciàries progressives, la reflexió d’aquest moment em porta a les dues consideracions següents: - Durant massa temps en molts sectors de l’autoanomenat progressisme d’esquerres les accions d’ETA van trobar una empatia moral de fons, quan no un explícit reconeixement dels seus mètodes que es veien justificats per l’apel.lació a una situació de violència prèvia que emanava dels poders de l’Estat. Tots els mitjans per fer front a aquesta situació de violència prèvia eren lícits, també el degoteig d’accions armades que comportaven l’eliminació programada de persones (molts es resistien a qualificar aquestes accions d’assassinats). Els resultats més esfereïdors d’aquest bucle infernal de la violència desfermada, com ara els atemptats de Vic, Hipercor, els assassinats de Yoyes i Ernest Lluch, van anar moderant aquell sentime...

Avui s’escola l’any d’aquella hora d’octubre que em va encarar, cruel, amb l’amarga visió de la llum esvaint-se dins una ombra difusa cap al fons del silenci, de l’esglai i el dolor. Cada dia passat té l’empremta profunda de l’absència primera, de l’instant amorós que em transporta al record de la imatge perduda, els teus ulls estroncats un matí de tardor. Rosa, vas deixar un punt al llibre per seguir-lo llegint, vas dir-me bona nit en la darrera nit, vas parlar del futur quan tot t’era futur, i en aquest present d’ara jo segueixo llegint i desbrosso la fosca per sortir de la nit, i convoco la vida per guardar el teu futur. C.A.

De cadena de disbarats judicials es pot qualificar el que s’està produint entorn de la Interlocutòria del TSJC donant un termini de dos mesos a la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat perquè prengui les mesures pertinents a fi de “adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también el castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán” (així, en castellà, perquè el TSJC no té la delicadesa, ni pel que es veu tampoc el coneixement suficient, per adreçar-se a la Consellera en català). Com si en el termini de dos mesos es pogués canviar un sistema que ha madurat durant més de trenta anys i que s’ha mostrat plenament eficaç en l’ensenyament del català i el castellà a Catalunya. El disbarat començà a perfilar-se amb la Sentència que es cita en aquesta Interlocutòria, la famosa Sentència del TC 31/2010 sobre l’Estatut d’ara fa poc més d’un any, amb la int...

Un baptisme infinit fet de sorra i onades posa nom i desig a totes les petjades. C.A. Vídeo :Platja de "Los Nogales" (illa de La Palma) http://youtu.be/ZEGro8KQTQc

Retorna de l'abisme l’eco incommensurable de cimals estimbant-se entre barrancs de vidre. C.A. Caldera de Taburiente (illa de la Palma)

Amagatall del temps, camí, fulles i arrels, penombra lluminosa com una nit d’estels. C.A. La laurisilva és un bosc subtropical amb vegetació composta d’espècies de lauràcies (llorers, til-lers I altres). El Parc Natural del “Bosc dels til-lers” de l’illa de La Palma està catalogat com a Reserva de la Biosfera per la Unesco des de 1983.

Ditades de colors sobre el teu cos excels, record intens del foc en un desert frondós. C.A. Tenerife és el domini del Teide

Grisos de lava amb verds de pins i malvasia solquen el mar seguint la nau del Teneguía. C.A. Volcans de San Antonio y Teneguía a l'illa de La Palma

El matí del cinquè dia el destinem a visitar l’església-monestir de Naktuleab , nebot i successor del rei L alibela , a les afores del poble, rodejada per una corona de cingles en un paratge escarpat i pedregós, poblat de pebretzavares. Abans, passem pel museu del monestir, ple de codis escrits en la llengua semita ge’ez i documents medievals il.lustrats, així com d’indumentària i d’estris de la litúrgia ortodoxa al llarg dels segles en questa zona. Un notable valor històric que queda mig oblidat en aquestes senzilles vitrines que només informen en la llengua oficial d’Etiòpia, l’ amara . L’església està excavada en una cova o balma natural. A l’entrada, la noia que vigila les sabates dels visitants a canvi d’uns birrs és el reflex d’una lleu esperança o expectativa d’un futur diferent, esperonat per la riquesa històrica del país que tant de bo sigui capaç d’obrir vies de millor a i d’alliberament, també per a ella, limitada ara a compartir la seva mirada trista amb les fotografies de...