Seguir

Avui s’escola l’any d’aquella hora d’octubre
que em va encarar, cruel, amb l’amarga visió
de la llum esvaint-se dins una ombra difusa
cap al fons del silenci, de l’esglai i el dolor.

Cada dia passat té l’empremta profunda
de l’absència primera, de l’instant amorós
que em transporta al record de la imatge perduda,
els teus ulls estroncats un matí de tardor.

Rosa,
vas deixar un punt al llibre per seguir-lo llegint,
vas dir-me bona nit en la darrera nit,
vas parlar del futur quan tot t’era futur,
i en aquest present d’ara jo segueixo llegint
i desbrosso la fosca per sortir de la nit,
i convoco la vida per guardar el teu futur.

C.A.