Poemes a quatre mans (15) : Verema - Vinyes

 



Verema

 

Si no han fet gaire estrall els temporals

collir els raïms és tot un bell poema

quan arriba el setembre i la verema

i tresquen traginers pels caminals.

 

Van a les vinyes els collidors de bon matí,

curullen coves de raïms tot el sant dia

i al vespre, tots plegats, amb alegria

sopen i fan gresca abans d’anar a dormir.

 

Sobre l’empostissat s’escorre el vi

regalimant al cup amb cantarella.

La flaire del most vol dir anyada novella

i per tota la comarca es fa sentir.

 

Llavors tenen el goig tots els parcers,

després de tants treballs i molts desvaris,

d’emplenar les tines dels seus propietaris

i les botes de roure dels cellers. 

B.A.

(“A l’aire lliure. Poemes del camp”. 1985)

 

 

Vinyes

 

Al final de l’estiu retornaven com sempre

les jornades més dolces, tot l’esforç madurat

com als ceps els raïms de l’anyada novella

que el bon temps i la sort ens havien salvat.

 

Fermentaven als cups totes les esperances

curullades al bast o al carro amb portadores

pels camins de la serra fins al celler de casa

on es filtrava el most amb les rapes untuoses.

 

El vi es feia a les botes com la sang a les venes

i amb el gust de la terra que deixava anar l’aire

oblidàvem a tragos tot el pes de les penes

que a la fi es transvasaven de les vinyes a l’ànima.

 

El porró a la taula era un pàmpol de vidre

esperant aixecar-se i veremar-nos per dintre. 

C.A.

(2018)

  Pots escoltar els poemes 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Israel, Palestina i el coratge de David Grossman

Imatge
    L’escriptor David Grossma encapçala de fa anys una llista de més de seixanta personalitats, escriptors, acadèmics, líders del pensament i activistes progressistes assentats a Israel i compromesos amb la pau, la igualtat, la justícia i els drets humans. D’aquesta llista foren especialment rellevants els noms d’Amos Oz   i   A.B. Yehoshua , morts respectivament el 2018 i el 2022 , els quals  juntament amb Grossman van formar una mena de tríada de referència en els cercles de debat i diàleg sobre la convivència i la pau. A finals dels anys vuitanta i sobretot durant els noranta, Grossman, Oz i Yehoshua es van convertir en el que a la premsa internacional sovint s’anomenava “la consciència liberal d’Israel”. Van col·laborar en fòrums, articles conjunts i trobades públiques, defensant la necessitat urgent d’un acord polític amb els palestins basat en els dos Estats. Eren veus literàries i intel·lectuals de gran prestigi que influïen en el debat públic israel...
Més informació

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació

Memòria familiar involuntària

Imatge
      Marcel Proust va ser el teòric i el mestre indiscutible de la memòria involuntària . Així ho demostra la seva obra monumental, “A la recerca del temps perdut”, de set volums, escrita entre 1908 i 1922.   En el primer llibre hi trobem el conegudíssim fragment de la magdalena i la tassa de te que li desvetlla el record de la tieta Léonie   tots els matins del diumenge : “ ... en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa... I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la”. Sense haver-los buscat, d...
Més informació