Poemes a quatre mans (7): La masia - Mas del Montseny
La masia
La masia abandonada
al davant té un empedrat,
serrells de molsa a l’entrada
i el portal esbatanat.
A la paret esquerdada
s’hi ha arrapat un dragó,
les heures fan enramada,
les formigues processó.
En les cambres oblidades,
desertes i escrostonades,
ja no hi queden ni els records.
Uns ocells s’hi agombolen,
que canten, xisclen i volen,
i no pensen en els morts.
B.A.
(“Ferides d’amor”, 1984)
Mas del Montseny
Amb ulls esbatanats i porta closa,
coberts els finestrals de pols antiga
sobre els batents corcats que ja no s’obren,
contempla el mas vetust a ple migdia
la vall fulgent de claror zenital
que amb Isis juvenil sempre retorna,
l’altivesa insolent del Matagalls
acaronat pel verd de faigs i roures.
Com un frec persistent d’aquest retorn
s’arrapa a la paret, rejovenint-la,
la branca d’un roser que ha tret florida
per recordar-li al mas que, vell i tot,
el besarà la fronda amb saba nova
quan no quedi ningú rere la porta.
C.A.
(2016)
Pots escoltar els poemes
Comentaris