La idiosincràsia de JUNTS

 

     

  Després de la kafkiana votació d’ahir dels reials decrets del Govern les sensacions del matí són equiparables a les que va tenir Gregor Samsa a la Metamorfosi de Kafka després d’una nit intranquil.la i veure’s al llit convertit en un monstruós insecte sense trobar la manera d’aixecar-se.

   JUNTS havia assegurat fins al mateix moment de la votació que votaria en contra dels decrets, amb tanta contundència que des de les mateixes files de la formació es va donar per feta la negativa després de les votacions sense esperar la relació dels resultats per la presidenta del Congrés. Confusió total i confirmació de l’estratagema de Junts consistent en tibar la corda fins al final per treure’s una carta de la màniga a última hora que justifiqui davant els seus incondicionals el canvi sobtat de la negativa per l’abstenció.

   Aquesta vegada la carta va ser la nota feta pública immediatament després de la votació en la que comunicava les concessions del PSOE d’ultimíssima hora per “millorar l’autogovern i les condicions de vida dels catalans”. Una simple nota de premsa, no un document signat per les parts, en la que destaca com a punts més importants “la delegació de les competències sobre immigració a la Generalitat, mitjançant la via de l’article 150.2 de la Constitució espanyola a través d’una llei orgànica específica per Catalunya”, així com “la supressió de l’article 43 Bis de la Llei d’Enjudiciament civil, que amenaçava la viabilitat de la futura llei d’amnistia".

   D’altra banda, la confusió sobre la qüestió prejudicial europea, consolidada en la jurisprudència i quina pretesa supressió es qualifica en la nota de JUNTS com una fita per no obstaculitzar l’aplicació de l’aministia, és un brindis al sol, un altre farol que de cap manera pot alterar  aquella jurisprudència i que deixa bona prova de la ignorant improvisació i precipitació amb què es va moure Junts a l’hora de justificar-se davant els incondicionals. De la lectura dels comentaris a la nota no sembla pas que aquests quedessin gaire satisfets.

   Fa un temps que Clara Ponsatí va reconèixer que tots, menys ella, anaven de farol a la Generalitat el 2017. Què deu pensar ara de l’estratagema de JUNTS que no para d’anar de farol predicant una cosa i fent-ne una altra?

 De tota manera, la delegació de les competències sobre immigració, si es confirma, no deixa de tenir una especial significació per als interessos partidistes de Junts, no per als interessos de millora de l’autogovern. De fa un temps es constata un interès creixent, de part dels sectors més radicals i més conservadors de l’independentisme, per posar la qüestió de la immigració al centre del debat nacionalista després de minvar les perspectives de la independència a curt i a llarg termini. Amb aquesta concessió Junts obtindria una coartada electoralista per jugar a fons la carta de la immigració de cara a les properes eleccions enfront d’ER, el PSC i els Comuns que no han demostrat fins ara tenir entre les seves prioritats la cessió d’aquestes competències.

  Amb aquesta carta JUNTS no busca la millora de l’autogovern sinó prendre avantatge en la lluita electoral marcant el perímetre del terreny on descarregar les pulsions identitàries després del fracàs del procés. Per això continua sorprenent la manera com l’estratagema de Junts va aconseguint cessions de part del Govern de coalició estatal més preocupat per la seva estabilitat que per les preocupacions reals de la majoria dels catalans.

  Fa pocs dies Enric Juliana afirmava que el Govern ha mesurat malament la idiosincràsia de Junts. Dins d’aquesta idiosincràsia cal posar-hi l’estratagema de Junts que s’alimenta dels principis del Puigdemontisme clarament exposats en un article del 6 de desembre de 2020 a La Vanguàrdia. En aquell article Puigdemont advocava perquè el catalanisme construís  el seu propi mecanisme expert enfront dels mecanismes de l’Estat. Es tracta del mecanisme que ha trobat l’oportunitat de practicar a bastament en la present legislatura.

   La vicepresidenta Yolanda Díaz reconeixia que és molt difícil governar enmig de tantes dificultats, entre les quals també cal situat l’estratagema de Junts i el mecanisme expert de Puigdemont .En el mateix sentit l’exdiputat Odón Elorza advertia que la dependència dels interessos particulars de Junts serà constant, senyalant que Ginebra falla, una manera de dir que no són clars els principis del PSOE a la taula de negociació amb JUNTS.

    Després dels reials decrets vindrà la pugna pels pressupostos i la idiosincràsia de JUNTS es farà notar tant o més que ara. Per aquesta via correm el risc de traslladar el laberint de la política catalana, tal com l’ha deixat el procés, al laberint de la política estatal en el que Puigdemont ja ha insinuat en el transcurs d’una trobada, casual o no, amb  el líder popular Manfred Weber que podria acabar donant suport al PP per defenestrar Sánchez i donar pas a unes noves eleccions.  Quousque tandem,Catilina?