De vegades els anys

 


 

De vegades els anys

fan un tomb per la vida

i ens porten al passat

per mostrar-nos la mida

d’allò que ens és donat

i el pas del temps no oblida.

 

De vegades els anys

són un semblant sorprès,

una cara d’infant

amb ulls d’un blau encès

que ens miren preguntant

on és el que hem après.

 

De vegades els anys

 són volants de disfressa

de color negre i blanc,

una joia distesa

en un cos envoltat

d’atencions i tendresa.

 

De vegades els anys

són un braç que s’estira

per donar-nos la mà,

són l’ahir que ens arriba

per fer junts la tirada

anant de riba en riba.

C.A.

 

25 d’octubre de 2023

39è aniversari de l’Elena

Comentaris

erolelu ha dit…
Ho trobo molt emotiu, molt reflexiu i un contingut de caracter filosófic sobre el qual val la pena considerar, no per nomes llegir-lo sino més aviat per fer-lo nostre.
LLE
3:23 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

Imatge
     Enfront de la diversitat de propostes de diferents sectors independentistes (minoritaris) que opten per l’abstenció o el vot nul en les properes eleccions generals del 23J, m´ha cridat l’atenció el raonament de Salvador Cardús en un article recent al diari  Ara  ( "El dilema abstencioniasta" ) en el que, si bé es mostra comprensiu amb les motivacions dels abstencionistes, fa una crida a la participació com un mal menor per evitar els mals majors que es podrien derivar d’una abstenció massiva que aprofitaria l’espanyolisme.   En el dilema que se li   planteja entre la convicció abstencionista i la responsabilitat participativa Salvador Cardús opta per aquesta segona com un mal menor.    És a dir, a l’hora d’avaluar les conseqüències de votar o no votar continua sent imprescindible apel.lar a la distinció entre les conviccions i la responsabilitat. Jo també ho crec, però llàstima que aquesta evidència arribi massa tard de part del dirigents independentistes que el que
Més informació

Xavier Trias, indignat

Imatge
   A l’entrevista d’ahir a Els Matins de TV3   Xavier Trias es mostra indignat. Sens dubte que algunes expressions en calent que deixa anar, sobre la manca de paraula dels adversaris, acusant cap al final Collboni d’ordir maniobres deshonestes, obeeixen a la decepció personal de no haver aconseguit l’alcaldia de Barcelona quan la tenia coll avall. Diu que fins una hora abans de la investidura no va saber que no seria alcalde, que no li van comunicar que havien canviat la decisió, sense concretar, però, en què consistia aquesta decisió prèvia abans de modificar-la. Val més passar per alt les paraules gruixudes d’aquesta indignació i anar al gra del que es pot deduir políticament de tanta fraseologia buida.    Escoltant entre línies l’entrevista s’hi endevinen dues evidències: -        Magnifica la seva derrota personal fins a l’extrem de qualificar-la com un mal per a Catalunya. Que ell no sigui alcalde empitjora les coses a Catalunya. Quan se li pregunta si la decisió de PSC, Co
Més informació