Mare i fill

 

 

I oblid, oh Crist, que em condueix la mort,

 morint de mort dins la teva mort alta.

Besa’m amb besos de la teva boca

i aquesta mort creurà que està aixecada

i adreçarà les mans fins al teu nom

(Blai Bonet, “Oració seca a Jesucrist”)

 

 Mare i fill

 

Aquell que havia dit “qui és la meva mare,

i quins els meus germans entre aquests que s’acosten ?”,

buidat des del no-res de la creu enlairada

lligà la seva sort al fruit d’una sang nova.

“Aquí tens el teu fill”, digué a la seva mare,

i al deixeble estimat “aquí tens la teva mare”,

mentre tot s’acomplia a l’hora de la tarda

quan s’esquinçava el vel i el terra tremolava.

 

Entre tots tres fluïa l’alè del fill penjat

 i abraçava la mare aquell immens dolor

sentint bategar el cor dels vius al seu costat

enllà del patiment, la mort i l’abandó,

germans de qui morint reneix en el silenci

i esquinça el temps perquè tot recomenci.

C.A.