La tomba buida

 

 

 

Has endevinat, algun cop,

que salvar-se és fer-se digne de ressuscitar,

després d’haver baixat a l’infern que és la tomba?

(Blai Bonet, “La creu entre les dues creus)

 

 

La tomba buida

 

Quan era encara fosc, molt de matí,

Magdalena trobà buida la tomba,

i aquell que havia dit “Llàtzer surt fora,

deslligueu-lo i deixeu-lo caminar”,

ara diu “no em toquis, deixa’m anar”,

i en aquest  prec queda buit el desig

de deslligar el futur del patiment

i unir el sentit al gaudi del present.

 

Comença el temps de viure al descobert

buidats dels déus de les falses promeses,

sense trencalls per travessar el desert.

Cap somni pot omplir la tomba buida

si no s’encara abans a la certesa

de la fonda indigència que la cuida.

C.A.