D’aquest present estant
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món
(Joan Vinyoli, “La paraula”)
Els meus quaranta-dos els feia als anys vuitanta
al nostre petit món de la Ronda Cervantes
quan tu i l’Elena éreu tot just uns nens d’escola
traspassant amb nosaltres les ribes de l’edat.
D’aquest present estant puc explicar amb paraules
la meva mitja vida i el germen de la teva,
com una font que raja sense estroncar-se mai
per calmar el cansament i apagar-nos la set.
Els secrets dels vuitanta se’m descabdellen ara,
apreníem a viure per poder créixer junts,
temptejàvem camins enmig d’un mar de dubtes
per encetar un futur obert al compromís.
Des del broc de la font us pertoca a vosaltres
explicar-vos el món amb les noves paraules,
envigorir el sentit de l’aigua que trascola
unint generacions amb els secrets del temps.
C.A.
9 de desembre de 2.022
42è aniversari del Francesc
Comentaris