D’aquest present estant

 


 

 

Com una font, a voltes, la paraula

diu els secrets del món

(Joan Vinyoli, “La paraula”)

 

Els meus quaranta-dos els feia als anys vuitanta

al nostre petit món de la Ronda Cervantes

quan tu i l’Elena éreu tot just uns nens d’escola

traspassant amb nosaltres les ribes de l’edat.

 

D’aquest present estant puc explicar amb paraules

la meva mitja vida i el germen de la teva,

com una font que raja sense estroncar-se mai

per calmar el cansament i apagar-nos la set.

 

Els secrets dels vuitanta se’m descabdellen ara,

apreníem a viure per poder créixer junts,

temptejàvem camins enmig d’un mar de dubtes

per encetar un futur obert al compromís.

 

Des del broc de la font us pertoca a vosaltres

explicar-vos el món amb les noves paraules,

envigorir el sentit de l’aigua que trascola

unint generacions amb els secrets del temps.

 

C.A.

 

9 de desembre de 2.022

42è aniversari del Francesc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat