Roses

 

 


Pètals al rostre

que s’obren i em somriuen,

clara mimesi

de fragància en els mots

que exhalen més que parlen.

 

M’ho diu la rosa

que et dibuixa el semblant

perquè la culli

i n’esfulli paraules

sense perdre l’olor.

 

En faré esqueixos

i els plantaré al jardí

on creixeran

com les roses escrites

que es fonen en els versos.

C.A.

 

Sant Jordi 2.022

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un moment gandhià per a Catalunya?

Té sortida la qüestió judicial de Puigdemont?

Notes del l’arxiu històric familiar (12). El franquisme: submissió i estralls