Roses

 

 


Pètals al rostre

que s’obren i em somriuen,

clara mimesi

de fragància en els mots

que exhalen més que parlen.

 

M’ho diu la rosa

que et dibuixa el semblant

perquè la culli

i n’esfulli paraules

sense perdre l’olor.

 

En faré esqueixos

i els plantaré al jardí

on creixeran

com les roses escrites

que es fonen en els versos.

C.A.

 

Sant Jordi 2.022

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat