Diumenge de rams (anys trenta)

 


 

L’església és curulla el dia de rams,

a la plaça s’espera l’aspersió

d’aigua beneita a palmes i palmons

que drecen amb orgull petits i grans.

 

La càmera, subtil, capta l’espera

d’un infant que ens fixa amb mirada esquerpa,

amb bata d’anar a escola i espardenyes,

sense palmó ni branca d’olivera.

 

M’inquieta la mirada d’aquest noi

que no saps si pregunta o amenaça,

potser l’únic enmig de la cridòria

que voldria que el ruc obrís la plaça.

 C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat