quadern d'en Cinto Amat

    Fa unes setmanes Jordi Sánchez, secretari general de Junts, va advertir ERC que es podria investir Aragonés sense que Junts entrés al Govern si no s’arribava a un acord de coalició. L’advertència va causar certa sorpresa en aquell moment. Costa de creure que Junts estigui disposada a sacrificar les parcel.les de poder que li reporta la coalició, a nivell de conselleries, càrrecs polítics i de confiança dins l’espessa xarxa de la Generalitat i d’ens públics, privats i subvencionats, principalment en els òrgans de propaganda i dels mitjans de comunicació el control dels quals assegura l’orientació de l’estratègia independendista, la mare dels ous de la negociació que té un cistell a Waterloo i un altre a Lledoners.     Aquella advertència de Jordi Sáncchez era en realitat un ultimàtum sui generis perquè, per un costat,   feia referència a les condicions considerades per Junts com irrenunciables, i per l’altre, deixava clar que les negociacions haurien de con...

    Veu i paraula són pòsit de memòria i al llarg dels temps s’han buscat l’una a l’altra fins fer-se lletra escrita.   Cal declamar, com exigia Sòcrates, el que pensem per preservar en veu alta el que la lletra amaga.   Però és el llibre, la cadenciosa veu del que llegeixo, el fil que cus el món amb tot el que s’expressa.   Creuant el fang, la fusta i el papir, des del silenci m’endinso en la lectura que solca la memòria. C.A.     Sant Jordi 2021

   El diari Ara informa avui sobre el document que negocien ERCi Junts. Si l’hem de creure, la conclusió seria que el més calent està a l’aigüera. L’encallament afecta a les bases de l’independentisme que comencen a donar mostres d’incomprensió i descontentament, però afecta sobretot al conjunt de la societat perquè les seves causes són irresolubles i demostren que s’està negociant al marge de l’interès del bé públic a Catalunya. Els pressupòsits de la negociació entre ERC i Junts per a la investidura de president i la formació de govern parteixen d’una base inexistent, il.lusòria, continguda en la voluntat de tirar endavant un embat democràtic contra l’Estat . Sobre aquest concepte pivota la negociació i s’hipoteca la futura acció de govern sigui quina sigui la repartició de poder que acabi concretant-se en la distribució de conselleries i de càrrecs públics.   L’embat democràtic contra l’Estat , que condiciona la formació de govern i que a la meitat de la legislat...

    Sota el plomall de la flor que es desfà creix entre fulles el botó diminut de la fruita esperada, i lentament el cos del cirerer va desprenent-se del blanc esplendorós pel verd del fruit naixent. Sense aquest gest de pur despullament la vermellor dels penjolls de cireres no vestiria l’arbre i ens mancaria al temps de la collita el   gust del tacte, el goig als ulls golosos i la dolçor dels llavis. C.A.  

     Pere Aragonès diu que no és el moment de xutar la pilota cap endavant mentre demana a Junts que arribi a un acord perquè el país té moltes urgències de caràcter social i econòmic que fan inajornable un govern amb totes les funcions. Per la seva banda, Toni Comín en l’entrevista d’ahir a El Punt Avui, en la seva condició de vicepresident del Consell per la República, posa clarament com a condició per a un acord l’acceptació per part d’ERC d’un Pla B per concretar l’estratègia de l’embat amb l’Estat quan es doni per fracassada la taula de negociació amb el govern central. Un fracàs que Junts ja dona per descomptat.   Sense embuts Toni Comín defensa que el lloc natural de l’estat major que ha de dirigir aquesta estratègia es troba al Consell per la República, com “un tercer òrgan dins la seva estructura institucional, al costat del govern del Consell i l’assemblea de representants ”. Tant és així que arriba a la conclusió que si no es parteix del Preparem-no...

    L’opinió de Cuevillas sobre la inutilitat d’admetre a tràmit resolucions parlamentàries   merament declarartives sense cap eficàcia política apunta en el fons cap a la distinció entre estratègia i estratagema. No és un joc de paraules. L’estratègia política és l’art de coordinar per construir, mentre que l’estratagema és simplement l’astúcia,   un ardit per confondre l’adversari i una forma d’enganyar els seguidors més crèduls per assegurar determinades posicions. El procés s’ha anat configurant com una estratagema majúscula capaç d’enganyar a propis i estranys, un farol   sense base real, com bé va confessar Clara Ponsatí.   Cuevillas no denuncia l’estratagema que hi ha a la base de la seva formació política, Junts, sinó que es limita a posar en evidència la inutilitat de tramitar declaracions sense eficàcia jurídica provocant el risc d’inhabilitacions. Per alguna cosa es comença, però Cuevillas es queda molt lluny de denunciar que l’estratègia ...