Amb els cinc sentits

 


Com llargues ressonàncies que de lluny es confonen
en una tenebrosa i profunda unitat,
immensa com la nit i com la claredat,
tots els sons, els perfums i els colors es responen.

 

(Charles Baudelaire, “Correspondències”)


 

 

Amb els cinc sentits

 

Tastem els gerds

collits prop del corrent

del Sant Martí

flanquejat per bedolls,

moixeres i pins roigs.

Toquem als marges

l’olor de farigola

i ens torna als ulls

el so de la cascada,

l’esclat dels cinc sentits

en un de sol

que ens fa l’olor palpable,

dolces les mans

i sonora la vista

en tot el que ens envolta.

El so respon

a la visió de l’aigua,

el tacte espera

que el gust li correspongui

amb la fragància als llavis,

i en aquest joc

de crides i respostes

viu el sentit

que les aplega totes,

l’alè de la paraula.

 

C.A.

 

Vall del riu Sant Martí a Taüll,

sota el Port de Rus

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat