Fites

Just arribar,

hi ha un banc a la carena,

com una fita

on reposem el cos

i la vista s’encalma.

Caminant junts

ens és donat l’impuls

en cada passa,

en cada petja impresa

al goig de l’arribada.

No és teu ni meu

el mèrit de portar-nos,

és de tots dos,

és un alè profund

que creix entre tu i jo

mentre fem via

i compassem l’esforç

al tram que ens queda

fins  rebre en un recolze

l’impuls d’una altra fita.

C.A.

  St Jordi d'estiu per la pandèmia