quadern d'en Cinto Amat

  Després de dues setmanes de judici, i quedant només l’interrogatori de dos dels encausats (Cuixart i Forcadell), penso que es pot dir que la Fiscalia no se’n surt. A estones dona la impressió que els fiscals divaguen bastant, no troben el terreny on apuntalar la versió de la querella per deixar al descobert el concurs de la violència, o el propòsit decidit de generar-la. Deixant de banda les declaracions dels qui han optat per contestar només a les defenses, la dialèctica esgrimida per la resta d’encausats responent als fiscals i a l’advocacia de l’Estat deixa el camp obert per considerar, almenys, que el dubte s’imposa per sobre la contundència de la querella i del relat de la interlocutòria de processament . I ja se sap que en dret penal l’ in dubio pro reo és la regla d’or, en consonància amb l’exigència de considerar exhaustivament provats els fets de l’acusació per produir-se una sentència condemnatòria.   Les dificultats evidents de la Fiscalia deriven ta...

Empremtes d’unes mans fetes de fang i bronze que parlen de la terra, de les arrels i els arbres, dels homes i els poemes, movent-se infatigables al cor de la conversa. Assaig profund de formes creades dia a dia al temple del taller on quedaran per sempre com notes del teu art escampades arreu en un càntic perenne. C.A.

  Abandonat, de moment, el projecte de taula de partits per parlar de les relacions Catalunya-Espanya (amb relator o sense), no cal donar més voltes ni a les hipòtesis del seu format o contingut, ni a la responsabilitat de la seva suspensió. Ara no és possible cap apropament negociador, més enllà de les imprescindibles relacions que s’hagin de mantenir en el dia a dia dels contactes governamentals per assumptes concrets de gestió administrativa. Les dues parts sabien que no podien anar més lluny, tot i que potser Sánchez va fer bé en proposar una cura de desinflamació i el independentistes van fer bé en admetre, entre moltes tensions, una mínima aproximació almenys per temptejar les costures de la realitat política al final del procés.   Ahir la manifestació de la dreta i la ultradreta a Madrid, amb més soroll que altra cosa, més aviat va demostrar que l’opinió espanyola, en una proporció més àmplia de la que molts han (i hem) pensat fins ara, està en realitat a l’...

     “Yo conozco los resortes del Gobierno para saber que cuando se produjese aquí el hecho más insignificante, que pudiera parecer violento, todos los resortes del Estado funcionarían de manera automática, les hundirían sin compasión de ningún género”. Tal va ser el comentari d’Azaña al Conseller Lluhí Vallescà sobre els fets del sis d’octubre del 1.934 després que aquest li hagués exposat la seva opinió sobre els mateixos fets, opinió que Azaña recull amb aquestes paraules: “El señor Lluhí no participaba de mi punto de vista. Él estaba un poco ilusionado con esto del 14 de abril: una demostración pacífica y que todo pasaría de manera alegre y sin choque” (Manuel Azaña, “Mi rebelión en Barcelona” ). Azaña no va fallar en el pronòstic i les coses no van passar de manera alegre i sense xoc sinó que el President Companys va ser condemnat a 30 anys de presó per rebel.lió, malgrat que ell i el seu Govern (llevat del Conseller d’Interior Josep Dencàs, que havia fugi...