quadern d'en Cinto Amat

Vall del Colca Oasi entre volcans, la van afaiçonar Cabanas i Collaguas per fer-ne terra fèrtil, i des de sempre el còndor, ocell de majestat, hi estén les seves ales eixint del dens silenci que nia en el congost al centre de la vall. Les ales del déu sol alenen sobre l’aigua mentre es troben al fang i a les arrels del blat l’impuls de terra endins i l’aleteig de l’aire. C.A. Titicaca Per la Porta del Sol del vell temple preinca van esvanir-se els déus al llac del Titicaca. Sense la Pachamama, mare terra divina, quedà desemparada la deessa de l’aigua. A les illes dels uros, els mateixos colors dels temps de Tiahuanaco són un senyal del cel sobre la mare terra perquè allunyi els temors seguint sobre les aigües els camins dels estels. C.A.

 Amb l’aigua blava dels teus ulls flueix l’encís d’una mirada fixa en els cercles on reculls la set del temps que t’és donada. En cada cercle hi ha la vida que s’expandeix des del seu centre i una esperança feta a mida per recrear el reflex de sempre. C.A. 34è aniversari de l’Elena

  La conferència de Quim Torra a la universitat de Ginebra el passat dia 17, en condició de President delegat per Puigdemont a la Generalitat, és un text breu de només nou pàgines. Algunes consideracions personals després de la lectura:   -Torra només parla en representació d’una part de la població catalana, la que que és fermament partidària del procés passi el que passi. Ni tan sols es pot suposar que parla també en representació d’aquells que simpatitzant d’alguna manera amb el procés hagin pogut expressar dubtes sobre la forma de procedir en les sessions al Parlament els dies 6 i 7 de setembre de 2017 amb l’aprovació de les Lleis de Referèndum i de Transició Jurídica. Els punts de partida absoluts i exclusius són l’1-O, en què   el poble català exerceix, segons ell, el dret d’autodeteminació d’acord amb la llei internacional, i la posterior Declaració d’Independència del dia 27 O. No hi pot haver marxa enrere ni revisió de cap mena respecte d’aque...

   La ruta de Puno fins al Cusco la fem en bus turístic. Són deu hores de viatge que, però, no es fa gaire pesat perque les parades que es van fent entre la pujada i baixada de l’altiplà i les visites als centres d’interès històric i arqueològic aporten a l’itinerari un valor especial.   La primera parada és a Pukara , interessant pel museu de cultura pukara , a més de pels “toricos ”, parelles de petits braus que es col.loquen a les teulades per protegir les vivendes i que el colonalisme va popularitzar arreu del país. Al museu podem contemplar peces de ceràmica i d’escultura lítica de l’època de la cultura pukara, que es va estendre entre els S. V a.C. i el S. IV d.C. La cosmovisió de les cultures preincaiques de l’altiplà s’expressa sobretot en   els treballs en pedra, esteles i monòlits, amb representacions de sers zoomorfes (rèptils, serps camèlids) i amb   dissenys de geometria abstracta (aquesta, per exemple, a l’estela del llamp, divinitat am...

Retorno a octubre, a l’ombrívol record que em deixondeix dels excessos de llum, de la ment vagarosa. Entre els colors brodats amb mà precisa, àvids de sol quan s’esllangueix la tarda, retorna, viu, l’octubre. Retorna amb tu, fixada a la memòria, l’ombra d’octubre que ens va cloure el matí amb una nit sobtada. Orfes de llum, ens transformà el secret que hi ha a la fosca, el trànsit de la nit que sempre porta a l’alba. C.A. 8è aniversari de la mort de la Rosa

  Sortim d’ Arequipa (2.330m. d’altura) en direcció a Chivay, en bus. En deixar la ciutat ens adonem dels barris de barraques adossades a la falda de la muntanya, grises com el color de la roca, aglomeracions amb una urbanitzación mínima,   la majoria encara sense subministre d’aigua i electricitat, pensades per a famílies sense possibilitats d’adquirir vivenda pròpia ni terreny on construir-la (l’especulació i l’augment de preus castiguen la població amuntegada a les principals ciutats del país). En arribar a la zona de Tocrapampa ens apareix la cadena volcànica de l’ Ampato (6.265m.), el Hualca Hualca (6.025m.) i el Sabancaya (5.976m.), aquest darrer en constant activitat: els núvols blancs de vapor   que deixa anar i que s’enfilen per sobre del desert són l’única taca que macula un cel absolutament blau.   A mida que pugem per la carretera més alta del Perú el paisatge cendrós va adquirint una tonalitat lleugerament verdosa, pròpia de la vege...