Potser en el silenci
Potser en el silenci
del Miró de les Rambles
el mar diu benvinguts,
el sol és font de vida
i el cercle de sentit
ens empeny al futur
com la fletxa que surt
d’entre el blau i el vermell
que ens sostenen les passes.
Potser en el silenci
la fita del mosaic
ens diu alguna cosa
del lloc on arribem,
de la ciutat que som
i dels camins que tracem
quan el mar ens inunda,
el sol se’ns obscureix
i és ombra el nostre cel.
Potser en el silenci,
lluny de crits i retrets,
es troben les raons
de totes les paraules,
s’escriu l’únic missatge
que encarnen els colors
de dol i d’acollida,
el que diuen les veus
quan ressonen per dintre.
Potser en el silenci…
C.A.
Comentaris