quadern d'en Cinto Amat

A sant Llorenç de Sous les pedres mil.lenàries diuen la fe del mont, del sol i les ventades. Resen a cel obert alçant les mans enlaire, per fi han descobert la pregària dels arbres arrelats al silenci, l’estrèpit de la pluja i el secret encanteri del bes fosc de la lluna. L’anònim prec del temps impregna cada pedra, s’eleva com l’encens a un déu que les contempla. C.A. Sant Llorenç de Sous Santuari del Mont  

Entre l’aigua i el vent som tres generacions vivint en aquest cant, a la roda del temps de les teves cançons que sempre tornaran. D’un temps clos en un puny a un temps ple de mancances, quan s’acosta la nit, la veu del vell vençut ens diu que hi ha esperança units en el teu crit. C.A.

      “Voluntat política” , va repetir el president Carles Puigdemont en la conferència de Madrid, i el mateix reitera en la carta al president Rajoy formalitzant la proposta d’acord per un referèndum, amb “la màxima voluntat de buscar una solució política pactada i acordada que doni resposta a la demanda de la ciutadania de Catalunya de poder decidir sobre el seu futur”. Si bé no s’explicita en aquesta carta la decisió ja presa de celebrar un referèndum encara que no hi hagi acord (sí que es va fer explícit en la conferència apel.lant al dret democràticament inviolable de celebrar-lo en qualsevol circumstància), el president deixa clar que els termes de l’acord només poden cenyir-se a la realitat del referèndum, i no a qualsevol altre objecte.   És ben cert que per part del govern espanyol no hi ha hagut cap voluntat política per tractar el problema català, és més, s’hi ha mostrat directament en contra apel.lant a la sobirania del poble espanyol i ...

      Els resultats de l’elecció directa del secretari del Psoe en la persona del reelegit Pedro Sánchez amb una participació molt considerable dels militants donen peu a tres   notes d’urgència que de tota manera queden condicionades pel resultat del Congrés del mes vinent:     1.- A curt termini s’allunya l’espectre de la fractura del Psoe.     Les veus de Cassandra d’alguns sectors del Psoe més propers a l’aparell, i alguns mitjans de comunicació rellevants han subratllat   abans i durant la campanya el perill de fractura. Amb els resutats produïts, ho continuen fent. Només cal llegir l’editorial de   El País d’avui (“El Brexit del Psoe”) i les sibil.lines referències de Susana Díaz al seu reducte andalús per continuar sent útil al seu Psoe. El perill es localitzava de manera interrssada sobretot en una hipotètica victòria de Pedro Sánchez, i quasi gens en una victòria de Susana Díaz que es donava per descomptada, am...

 Alguna de les tesis que en un futur més o menys immediat es dedicaran al procés català tindrà per objecte, ben segur, l’anàlisi de la terminologia i la fraseolgia política emprada i la seva relació amb el camp semàntic que designa. Una de les expressions   a analitzar haurà de ser la de “referèndum o referèndum” en el context polític concret del moment en què la pronuncià el president Puigdemont, el setembre de 2016, forçat per la Cup en la qüestió de confiança, i les posteriors aplicacions que ha tingut en els últims trams del procés, fins a la celebració d’un referèndum unilateral, si és que es produeix. La Cup ho tenia molt clar de bon començament, i no enganyava ningú: de referèndum segons la legislació vigent, només n’hi pot haver un, l’unilateral que obliga a desobeir aquesta legislació. Pel Pdecat era una manera d’escombrar cap a casa per acabar llançant la brossa al mig del carrer, una maniobra típica de la puta i la ramoneta que dissimula les intencions so...

La ginesta arran de mar i una vela a la pupil.la que a poc a poc em destria la sorpresa de l’atzar, un punt blanc a la mirada navegant per mar i cel mentre es va aixecant el vel de la bellesa enyorada. C.A.

  La pel.lícula de Maria Schrader , sense ser una gran pel.lícula, destil.la prou sensibilitat i sentit de la mesura com per anar-te imbuint del drama interior de Stefan Zweig durant els últims anys de l’exili, del 38 al 42, entre   Anglaterra i Amèrica. És un breu però molt acurat mostrari del progressiu allunyament, físic i sobretot moral, d’aquella Europa que havia somiat, i per la que havia lluitat, des de la seva irreductible posició d’humanista i pacifista, forjada amb personalitats com Romain Rolland durant i després de la primera gran guerra. La possibilitat de construir una fraternitat espiritual al si d’Europa desapareixia per ell definitivament amb l’inici de la segona guerra, després de l’annexió d’Austria, la invasió de Txekoslovàquia i la persecució dels jueus. En aquelles circumstàncies, vist i autopercebut com un apàtrida en la societat britànica i obligat a un   periple per Buenos Aires, Rio de Janeiro, Nova York i Petròpolis, decidí posar fi a ...

“Marta la ferrusola, tu que tens tants de misssals no els vulguis tots per tu sola que a missa som tots iguals”. Més que el pare carbasser la que mana i que valora al volt del pal de paller és la mare superiora. La Marta que digué al Jordi “a aquests xarnegos ni aigua, que ens han fet un gran espoli quan se’ns han ficat a casa”, és la mestressa manaia que va apilant els milions amb els seus mestres cantaires tot fundant congregacions. Té missals de tots colors, d’Andorra i de les Amèriques, alguns d’oficis majors i d’altres per fer les prèdiques. Però no tot surt com voldria, algun membre congregat de tant en tant desafina perquè els missals són robats, i llavors es desanima, fa dir misses al mossèn per lliurar-se de les penes que l’esperen a l’infern quan hi arribi amb tantes merdes. Ara que sabem el rol de la mare superiora només ens queda el consol de repetir a tothora: “ Marta la ferrusola, tu qu...

        El Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya presentat ahir, i signat per sis cents juristes, s’afegeix a d’altres també de juristes que advoquen pel respecte a la llei com a principi fonamental. Entre uns i altres, i sense arribar a ser totalment contradictoris, són molt poc representatius del que puguin pensar la totalitat dels advocats col.legiats exercents i no exercents a Catalunya (només a Barcelona som quasi vint-i-tres mil col.legiats), així com dels juristes no col.legiats. D’altra banda , com passa amb tots els manifestos,   el que interessa als que els promouen és l’adhesió de quants més millor, adhesió que sovint es produeix a partir de la posició política prèvia prescindint de l’anàlisi rigorosa del contingut. El nou manifest de juristes no s’escapa d’aquesta limitació, i busca adhesions partint de la suposada plena coherència de...

Algú sap què hi fa el Maduro en el lio del procés i si ens treu d’algun apuro l’ajuda d’aquest obsés? Maduro la democràcia se la passa per la Cup però en això de l’autocràcia el més valent és el ruc. Al Marroc ningú no ens rep, a Miami hi ha problemes i el Junqueras està verd per tractar segons quins temes, tot és queixa i desconsol a la seu de Telemundo i amb l’escolanet del cònsol fa el paper de don Facundo. Però heus aquí que uns quants valents se n’han anat a Caracas per fer ballar el president amb el so de les maraques. La revolta del somriure, digui el que digui la Cup, cada cop és més de riure mentre va fent el xup-xup als fogons de l’estelada que tant serveix per fer festa com per cridar amb mala bava i amb Maduro de requesta. El Bolívar més nostrat que vol ocupar els carrers, l’Artur Mas empaperat, s’haurà d’empassar els papers. Nicolás des de Caracas dirigirà la batalla. Fora corruptes i carques...