quadern d'en Cinto Amat

  En el duríssim al.legat del president Puigdemont ahir al Parlament, per sorpresa i aprofitant la incidència del judici pel 9N, va qualificar amb contundència la democràcia espanyola d’emmalaltida, d’una malaltia que ve de lluny, estructural, una democràcia d’intensitat variable, que es regeix per la normalitat de la impunitat . “Una democràcia que envia a judici els responsables polítics d’una jornada tan edificant i sana com el 9N, una jornada que crea un profund i noble sentit de ciutadania, és una democràcia que ha emmalaltit.”       Paraules majors i molt severes contra la democràcia espanyola. Molts hi podríem estar d’acord en el fons si la denúncia es referís no només a la democràcia espanyola sinó també a la democràcia a Catalunya, i per suposat a la democràcia europea. És allò de veure la palla en l’ull aliè i no voler veure la biga en el propi. No cal fer inventari dels símptomes d’aquesta malaltia perquè els coneixem prou bé, però també caldri...

      Fa un parell de dies Anton Costas ( “Divisibilitat del conflicte català” ), citava l’economista A.O. Hirschman per reclamar la divisibilitat del conflicte català en ordre   a poder establir unes bases de negociació, per tal de sortir del plantejament d’això o allò i portar-lo al tipus de més o menys, afirmant que “en tota negociació es deixen per al final els conflictes indivisibles per abordar en un primer moment els conflictes de més o menys”.   Abundant en la mateixa direcció, convé pensar en les negociacions que en els moments postreferèndum, independentment de les condicions amb què s’hagi realitzat, o no s’hagi realitzat, d’una manera o altra s’hauran de començar. Fins ara, i a l’espera d’aquell moment posterior a setembre 2017, les posicions de les parts s’han reduït a plantejar els respectius valors homogenis com dimensions irreductibles entre si, com dimensions incommensurables que no poden tenir cap punt en comú: la condició ...

  El Sr Millo, delegat del govern de Madrid, ha assegurat que hi ha contactes entre la Generalitat i la Moncloa, el que ha confirmat Miquel Iceta posteriorment malgrat els desmentiments vergonyants de part del mateix Rajoy i de la Consellera Munté. Avui s‘ha sabut que Puigdemont i Rajoy van dinar plegats el passat 11 de gener sense arribar a cap acord. L’ovni independentista sobrevola la Moncloa, diuen que està prenent vistes per fer sonar el que no sona. Els espies de Madrid asseguren que ho han vist, i els qui com Miquel Iceta som tot just d’aquest planeta no li trobem cap sentit a continuar l’embolic i no desfer els malentesos dels qui es miren el melic i els qui se senten ofesos. Seria hora que l’encontre de l’ovni independentista amb el búnquer de Moncloa ens donés alguna pista de quina sort ens espera, si la guerra de galàxies o la lluita de trinxeres, o la fi de les desgràcies. Parlen llengües diferents, la dels cos...

    Superada la primera part de la disjuntiva que va plantejar el president Puigdemont amb la proposta de “referèndum o referèndum” , i comprovat per activa i per passiva que no hi haurà referèndum pactat, queda per avançar en hipòtesi el que podria arribar a ser la traducció a la pràctica del referèndum unilateral. I això en un exercici de prospectiva, potser massa agosarat, naturalment inscrit per contrast, o per simple intenció crítica, dins el remolí de suposicions que s’estan produint per tots costats, de part dels qui sostenen sense dubtes que el referèndum unilateral, celebrat en qualsevol cas i aprovat amb un sí rotund, serà la porta oberta a la indefectible declaració d’independència, i de part dels qui auguren els pitjors mals si tira endavant la determinació de celebrar-lo com sigui. Segons uns serà un èxit rotund, una lliçó sublim de democràcia, segons uns altres podríem prendre mal i retrocedir uns quants anys en l’exercici de l’autogovern.  ...

  Fars Entre Port i Llançà, el far de S’Arenella li xiuxiueja a l’aigua vora el camí de ronda que el mur de farallons li barrarà l’impuls, però el mar albira amunt, al clos de La Verdera, el centelleig antic que li aclareix la fosca, les torres de Sant Pere on brilla una altra llum que roda infatigable seguint l’aigua dels dies, pouant temps i memòria del fons de la badia. C.A. Port de la Selva

     Ara mateix el procés sembla que s’encamina cap una confrontació amb l’Estat, i que l’Estat ja ha optat per oposar-s’hi amb contundència amb tots els recursos legals i executius de què disposa. Amenaça amb segellar els col.legis per evitar la celebració del referèndum i acota a la baixa el que estaria disposat a negociar (no al referèndum, no a un pacte fiscal, no a un nou Estatut). No només no hi ha diàleg, sinó que les dues parts ja han prefigurat l’estat de la situació que es pot produir després de la confrontació directa.Totes dues aposten per guanyar-ho tot   o perdre-ho tot en l’enfrontament. L’independentisme s’hi juga la credibilitat del procés tal com l’ha imaginat en la seva resolució ideal, i el govern de l’Estat, que pivota exclusivament entorn del Pp i sobre les divisions internes de Psoe i Podemos, s’hi juga la credibilitat del sistema constitucional tal com el percep des de la seva òptica conservadora. En realitat les dues posicions són d...

Arrenco amb la pilota partint del propi camp, del Carrer Sant Ramon a l’estació de Renfe i fins a Sant Adrià. Segueixo en diagonal driblant amb el trambaix, ramblejo a Poble Nou, finto per la Mar Bella, passo pel Bogatell i arribo al Port Olímpic. Per sobre de les Arts m’enfilo a Ciutadella i apunto cap al Clot. Acabo la jugada amb centre  a l’Adrià que empalma de primeres un gol sensacional sortint del Petit Príncep a l’àrea del Casal.  C.A.