Juan Goytisolo i Podemos: un gall en una peça contundent

  

   El discurs de Juan Goytisolo a la cerimònia de lliurament del Premi Cervantes 2014 és una peça contundent, en el fons i en  la forma, en un marc encotillat pel protocol, des de la perspectiva de la seva trajectòria compromesa amb la justícia social. Per això crida l’atenció que després d’afirmar amb contundència a l’inici del seu discurs, recordant Manuel Azaña, que “la vejez de lo nuevo se reitera a lo largo del tiempo con su ilusión de frescura marchita”, acabi proclamant: “digamos bien alto que podemos”, utilitzant no una figura literària sinó una explícita referència a un partit polític concret que es distingeix per la seva novetat i que s’autoqualifica de partit fresc contra la política antiga.

   No podria ser que també en el cas de Podemos s'acabés confirmant el que el mateix Goytisolo sosté, és a dir, que la vellesa del que és nou es reitera al llarg del temps amb la seva il.lusió de frescor pansida? Aquest gall polític al si del discurs li resta part de la contundència de denúncia social que conté, i sobretot desafina respecte de l’harmonia i riquesa literària del  seu conjunt.