Atònits i estupefactes

Sabata per a dos peus (Ai Wei wei)

Havíem de ser unitaris

els de casa amb una llista,

però ens hem tornat trinitaris

amb embolics a la vista.

Els arguments apodíctics,

que funcionaven tan bé,

ja són dubtes metafísics

i no sabem què hem de fer.

Som un país d’una llista

amb líder al capdavant,

o tres països en llista

que esperen fugir endavant:

el país del president,

el país de l’Oriol

i el de la resta de gent

que no sap quin país vol?

Davant d’això el president,

atònit i estupefacte,

està esperant el moment

d’ensenyar-nos l’artefacte

que ens resoldrà tots els dubtes,

siguin llistes barrejades,

tòniques pels cagadubtes

o constitucions nostrades.

Ens haurà d’explicar a fons,

 enmig de tot el merder,

que en tres llistes de prohoms

hi ha un sol procés vertader.

Atònits i estupefactes,

volem viure aquest moment:

tres nassos d’un sol olfacte

olorant l’olla bullent.

C.A.