quadern d'en Cinto Amat

   El cicle de la consulta, culminat el passat 9 de novembre, al marge de les consideracions que es puguin fer sobre la derivació final   a procés participatiu i sobre els seus resultats, ha deixat una cosa clara: no era plausible un referèndum, ni una consulta , referendària o no, sobre la base de la legislació vigent; el contingut de la doble pregunta desbordava les costures legals si no es comptava amb la conformitat de l’Estat.      Amb el full de ruta presentat ahir pel president Mas podria passar el mateix, però de manera agreujada: les eleccions al Parlament amb una llista única, i amb els objectius senyalats d’aplicar el resultat a l’elaboració en ferm d’un Estat independent, podria no ser l’instrument adequat per trobar una sortida efectiva a l’atzucac en què ens trobem, i no només perquè l’Estat continuarà posant tots els pals que pugui a la roda, sinó sobretot perquè la institució del Parlament, per la seva naturalesa, per la seva fu...

No és de pedra aquest mur que es dreça a l’aire amb l’ombra entreviada dels xiprers, ni barra el pas als colors de la tarda la seva calidesa transparent. D’aquest costat, el dit ombrós de l’arbre, senyala sobre el mur, discretament, la verdor del conreu de l’altra banda, la fonda serenor dels camps silents. Damunt la blana mà d’aquesta pedra, en el llindar que mena a la cartoixa, la llum retalla el somni de les ombres i departeix amb elles sense pressa: només en el silenci es fa el miracle de travessar parets amb la paraula. C.A. Cartoixa de Montalegre

   La majoria absoluta de l'independentisme en unes eleccions anticipades no acaba de quadrar amb la projecció del resultat de la consulta del 9N sobre un cens electoral actualitzat:    Aquests serien els números: -      Els participants al 9N (2.305.290) són el 37% dels que podien haver participat (6.228.531). -       El cens electoral de Catalunya actualitzat a 2014 (segons dades del INE) és de 5.478.173 electors, dels quals 184.590 són catalans residents a l’estranger. -       La diferència entre els que podien haver participat (6.228.531) i el cens electoral (5.478.173), és de 750.358, i ve donada per la suma dels menors de 16 i 17 (134.006, segons dades del INE) i els estrangers residents   Catalunya que també podien participar (que serien 616.352 del total de 963.717, majors de 15 anys, segons les mateixes dades). -          ...

       Un dels versos de Walt Whitman en el poema “Election day” (novembre de 1884, és a dir, ara fa 130 anys exactament) diu :”Per fi la pluja de vots des de l’est fins a l’oest, la paradoxa i el conflicte”. Ahir no hi va haver conflicte, però sí paradoxa. Si en lògica s’entén per paradoxa l’enunciat que porta a dues conclusions mútuament contradictòries sense que es pugui prescindir de cap d’elles, es pot dir que ahir vaig tenir l’experiència paradoxal de viure simultàniament   la contundència de les cues inacabables de participants, amb les quals no podia deixar d’identificar-me (fos quin fos el senyal fet a les paperetes), i l’opció presa de no participar personalment en la macroenquesta que venia a significar de fet el fenomen participatiu.   No vaig poder prescindir de cap d’aquests dos aspectes. Celebrava la participació encara que individualment me n’hagués exclòs. Segurament que sense paradoxes no podríem viure.     Tamb...

  Encarant la recta final d’aquests set dies de novembre, no tenim prou elements per concloure si   el cicle de la consulta s’haurà acabat o bé si sobre les mateixes pautes en   començarem un altre, que resultaria extremament fatigós. Sí que podria donar-se una reaparició d’aquella figura de porcellana que està esquerdada i que tothom guarda al calaix perquè no es trenqui del tot. En qualsevol cas, de seguida veurem si el president convoca eleccions anticipades, i quines són les línies d’acord o desacord de les forces polítiques perquè es prenguin per plebiscitàries. De moment, l’exigència de convocatòria formulada per l’ANC fa menys d’una setmana, va desaparèixer del parlament d’ahir a l’acte de final de campanya. Hi ha altres estratègies en joc sobre el tauler?     Què tindrem demà? Espero i desitjo que sigui una festa, com les dels passats onzes de setembre. Aquesta vegada no hi haurà “Via” ni “V”, però sí una manifestació multitudinària de ciutad...

           En un article d’avui a La Vanguàrdia Sergi Pàmies afirma: “Els que discrepem de la consulta i de la sibil.lina arbitrarietat política que l’ha potenciat, i que tampoc ens sentim representats per la totxesa cavernària del govern del PP, tenim la temptació de subratllar, amb un punt d’esnobisme, la nostra doble indefensió”. Jo formo part d’aquells que experimenten aquesta doble indefensió, i afegiria que entre l’arbitrarietat política d’uns i el tancament cavernari d’altres no hi ha espai per a la reflexió i el contrast d’idees i d’opinions, i en canvi es tenen per absolutament normals alguns enunciats apodíctics que no admeten controvèrsia, vull dir una formulació de raonament contrari que ajudi a trobar una mínima base comuna   per continuar parlant.     Un d’aquests enunciats apodíctics fa referència a l’ús del temps en el procés cap a la independència, que una part dels representants del sobiranisme dóna per neces...

 El Tribunal Suprem ha desestimat avui mateix la petició de mesura cautelar formulada per la Generalitat, de deixar sense efecte la segona suspensió del TC relativa al procés de participació, en defensa dels drets fonamemtals de llibertat ideològica, d’expressió i participació. Una altra rebolcada, que s’agreuja en aquest cas perquè ni tan sols s’admet a tràmit la demanda, i per tant es deixa al demandant sense el consol de mantenir viu el litigi amb l’expectativa d’una resolució de fons. L’aparició d’un nou video de la   Generalitat convidant a la participació justament en base a la Declaració Universal dels Drets Humans fa pensar si és pura coincidència o bé un graó més en la ziga-zaga de la posada en escena.   Sigui com sigui, i fent-se lloc per entre les manifestacions de creixent entusiasme independentista que avui es concentren a Mataró amb l’acte final de la campanya Ara és l’hora de l’ANC i Omnium al teatre Monumental, torna a treure el cap la qüest...

 Si alguna notícia mereix avui ser subratllada és la de l’alta al Carles III de l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero ( "No sé lo que falló, si falló algo. No guardo rencor ni reproches. Si mi contagio sirvió para algo… para curar a otras personas aquí estoy . Si con mi sangre se puede ayudar aquí estoy hasta quedarme seca”). La densitat humana per sobre de qualsevol incidència.     Però torno al “tema” d’aquests set dies de novembre. El president Mas es mostra molt actiu en l’ofensiva contra la suspensió del procés de participació, liderant la hiperactivitat de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Omnium Cultural que avui han posat en marxa la Marató 9N (país de maratons!), la qual reprodueix fil per randa el plató de TV3 en les sessions de demanda de donacions a particulars de part de famosos   i voluntaris, com si es tractés aquesta vegada de salvar el malaltís cos ciutadà en la seva integritat democràtica. D’altra banda, càrrecs electes de diverses in...

     La fredor de la Providència del T. Constitucional, constatant la suspensió del procés participatiu del dia 9, combina perfectament amb el que es podia esperar de la irrupció de la tardor en un dia plujós com avui, en el que les aigües tèrboles de les torrenteres es barregen amb l’aigua del mar que oneja esvalotada, tenyida d’escuma terrosa i blau amenaçador.    Ahir al tard vam tenir notícia de l’intent de boicot per un grup de feixistes de l’acte de presentació del procés a l’Ateneu de Madrid, i de les lamentacions de l’Oriol Junqueras per cada dia que passa sense   tenir la independència, així com de la contundència de Joan Tardà declarant que el programa d’ERC és anar directament cap a la DUI, en consonància amb les observacions del seu líder en el sentit que entrar en negociacions amb el govern abans de declarar la independència, si guanyés les properes eleccions, seria un insult a la dignitat dels catalans. Per suposada indignitat de...

       Comença la setmana del 9N amb una barreja de sensacions agudes i contraposades. L’enquesta del CEO desperta un soroll de fons entre ERC i Convergència, la desorientació d’IC, la relativa calma improductiva del PSC, la irrupció de Podem, el protagonisme de la CUP (que presidirà la comissió d’investigació contra la corrupció, de recorregut incert i segurament molt curt) i l’estat de reserva programàtica d’Unió. Aquests sorolls interns queden de moment esmorteïts per l’estrèpit de l’enquesta de Metroscopia al País, pel baròmetre d'octubre, que s'espera, del CIS, i sobretot per l’objectiu immediat de la mobilització participativa del diumenge.   Com senyala un dels apunts de la propaganda (reflectit a la foto), la mobilització ciutadana també es fonamenta en el desig d’un poder popular, i amb aquesta indeterminació ja n’hi ha prou per aplegar sensibilitats radicalment oposades i aconseguir l’objectiu comú. Després, ja es veurà. Queden ajornad...