Llevat d'alguna cosa

Diu Rajoy:”Tot és mentida,

tot, llevat d’alguna cosa”.

I ens engega tots a dida

com si féssim molta nosa

com si ell dictés la regla

i nosaltres l’excepció,

pobres ignorants de sempre

que acusem sense raó.

Però en aquest “alguna cosa”

hi ha quelcom que li trontolla,

que massa bé no li sona,

que des de dins l’escorcolla

i li fa saltar gargalls

per sobre la barba blanca

quan amb tot d’escarafalls

nega i nega i no s’aplana.

El “llevat d’alguna cosa”

supera sempre la llei,

ve de lluny, és molta cosa,

el fa viure a cos de rei,

és millor que un bon ribeiro,

té el control dels tresorers,

de Bárcenas a Naseiro,

experts en filtrar diners.

L’excepció no és poca cosa,

i la regla enverinada

emmerda tot el que toca,

el govern i la bancada,

de manera que des d’ara

farem nosaltres la norma,

comptes sense palangana,

deixant-li a ell la deshonra.

El “llevat d’alguna cosa”

serem tots, petits i grans,

perquè és ell el que fa nosa

amb la seva cort de nans.

Ni que sigui carnestoltes

podrà posar-se careta,

ja estem tips de poca-soltes,

de cínics de via estreta.

 C.A.