Ruivo


Ruivo de Madeira,
camí que s’embalma
al si de la roca,
alè que reposa
al túnel que encalma
l’esforç de la pedra.
Mar a la cimera,
penya foradada
vestida de bruc,
vertigen que fuig
per l’heura encimada.
 Veritat o quimera,
Ruivo de Madeira.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat