Naufragi
Fa poc temps el president Mas deia que si l’Estat no acceptava la negociació constructiva del pacte fiscal, sobre les bases que s’aprovessin al Parlament de Catalunya, potser Catalunya emprendria la seva pròpia ruta en rumb desconegut. Aquest rumb desconegut apareix ja ara. No hem hagut d’esperar la negativa de l’Estat a pactar, ni cal ja plantejar-se eleccions anticipades per emprendre noves rutes desconegudes. Estem de ple en el rumb desconegut. No perquè Catalunya ho hagi volgut sinó perquè Espanya està de fet intervinguda dins els dominis de dret i de fet de la UE, presonera del cercle viciós dels mercats, del deute públic i privat, de l’obligació d’atendre el deute fiscal i de la recessió econòmica. Estem en rumb desconegut perquè segons ens diuen els responsables de pilotar la nau no hi ha cap altre rumb possible.
En aquesta situació, la discussió de les bases del pacte fiscal que Catalunya vol és com buscar el millor bot salvavides que es presenti en la voràgine del naufragi. Ningú no es creurà, però, que trobar un lloc escaient en el salvavides doni alguna oportunitat per salvar la nau, perquè la nau ja ha naufragat. Enmig del naufragi totes les maniobres destructives sota l’aigua s’hi valen, també la d’aprofitar la desfeta per rematar l’Estat de les Autonomies, la de confondre el full de ruta per sortir del naufragi amb el full de ruta per acabar d’enfonsar les mínimes expectatives d’introduir unes pautes de racionalitat en el quadre fiscal de l’Estat. Les declaracions d’avui mateix del conseller Mas Colell són prou reveladores: si l’Estat ens intervé farem per manera de buscar la interlocució directa amb Brussel.les i Francfurt, que almenys saben escoltar. Dins el naufragi, que es salvi qui pugui.
Si ens queda alguna possibilitat de salvar la vida, serà repectant-nos un lloc en el salvavides. Lluís Bassets parlava fa uns dies de “federalistes en el terratrèmol”, i d’”encadenats” en un un federalisme de necessitat, amarg i reaci, que, si no de grat, per força ens ha de mantenir a tots dins el mateix bot en rumb desconegut. Espanya necessita Catalunya per sortir del naufragi, i Catalunya necessita Espanya encara que vulgui marcar el seu propi rumb. Al final, i si ens podem permetre ser una mica optimistes enmig de la desfeta, potser resultarà que la il.lusió legítima de la independència que teníem quan empreníem el viatge s’haurà tornat en una necessitat vital d’acabar acceptant el federalisme encara que no hi hagi federalistes, encara que hagi desaparegut la tripulació. I aquesta necessitat potser la sentiran tant els que inicialment optaven per la independència com els que d’inici es prometien un viatge feliç amb el vaixell “Espanya”. Potser haurà volgut la pena remoure les aigües de l’independentisme per donar-nos una altra carta de navegació federal, encara que sigui per pura necessitat de supervivència.
Comentaris