Àngel del Kirguistan
Porta’m a les manetes una mica
d’aigua del nostre Neva, pura i freda,
i del teu cap d’un ros daurat
netejaré tots els rastres de sang.
(Anna Akhmàtova, 23 d’abril de 1.942.Taixkent.
“Vent de guerra”)
Et demanaven aigua els versos d’Anna,
i la beus d’aquest cos de dona d’aigua
que et transforma les mans en ala blanca
per dur-la més enllà de l’abraçada.
Passen els anys i és viva la paraula
contra el ferro espinós i la muralla,
miracle guaridor de tota nafra,
remor de font brollant d’una mirada.
Filades de paraules bastiran
contra l’odi i l’oblit el teu futur,
et salvaran de pors i de fronteres.
Àngels com tu, infant del Kirguistan,
inundaran les bases d’aquests murs
amb les aigües i els mots de tots els Neves.
C.A.
(Durant el setge de Leningrad, el 1941, Anna akhmàtova va ser evacuada a Taixkent, la capital d’Uzbekistan, molt a la vora de la frontera amb Kirguizistan, on aquests dies busquen refugi desenes de milers d’uzbeks perseguits per raons ètniques. Tenim la poesia completa d'Akhmàtova traduïda per Jaume Creus)
Comentaris