Tàndem

Molt lentament gires la roda costa amunt,
alçant el cap, tibant el cos sobre els pedals,
fitant el temps que inexorable et ve al damunt,
i el teu esforç guanya el pendent i esventa els mals.

De nou al pla, l’aire frisant fa més lleuger
i engrescador el pas segur de tots els dies.
El braç se’t torna fort com el desig primer,
portant-te cara avall vers fondes llunyanies.

Roden els anys seguint els raigs dels nostres cicles,
amunt i avall menem el quadre de la vida,
nuats al manillar per no perdre embranzida.
en cada nou embat refem els antics vincles:

al punt on l’has deixat el camí recomença,
pedalant junts l’espongem amb nova semença.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Temps d’octubre