Medalles vs Respecte

Amb la inauguració de la T-1 tots corren a penjar-se medalles. I el que més sorprèn és que s’ho critiquen recíprocament amb aquestes mateixes paraules:penjar-se medalles. Mas es justifica l’autocondecoració apel.lant al benaurat Pacte del Majèstic, aquells temps en què el PP de l’Aznar i CiU es necessitaven mútuament (estan tornant aquells temps?), i l’Iceta corre a desmentir-lo i a situar el mèrit en el llunyà Pacte del Delta, dels temps de Felipe González. Per què sempre s’han de buscar els propis mèrits per dissimular els dels altres? Per què a qualsevol bajanada s’ha de respondre sempre amb una rèplica, i a aquesta amb una contrarèplica, i així indefinidament? No volien explicacions a l’abstenció en les eleccions? Doncs aquí en tenen una: la gent no suporta aquest joc absurd i infantil de penjar-se medalles i de criticar-se sistemàticament per fer-se amb el millor lloc a l’aparador de la política mediàtica. La T-1 és la T-1, la necessitàvem, la tenim, l’hem pagada entre tots i donem per descomptat que els polítics han fet el que havien de fer. Sortir-se d’aquesta normalitat és faltar al respecte als ciutadans, i el que per sobre de tot exigim els ciutadans és precisament respecte: “Hi ha entre els respectats i els respectuosos il.lusió recíproca i una realitat d’increment, d’acontentament i de mèrit que és també recíproca. Quan som respectats, valem més; quan respectem, vivim millor. L’admiració és una veritable felicitat. Perquè existeixi cal que hi hagi mèrit i respecte. No basta el mèrit per produir-la. Amb el nostre esperit observador, observem en efecte els talents, les virtuts, com qui observa el sol amb vidres fumats. Així només veiem allò que brilla despullat dels seus raigs” (Joseph Joubert, “Pensaments”, 1180, Ed. Proa). Què queda en molts rere el raig enlluernador de les medalles que es pengen?