quadern d'en Cinto Amat

La p del paper al pal de la proa, la o a l’horitzó, l’olor i el color, la e al cel encès, al vent i les veles, la m a la mà i al mar la memòria, la a ran de l’aigua al pas de la tarda. Posem proa als ports d’olors i colors, esteses les veles, les mans amarades amb el cant de l’aigua: cinc lletres d’escuma jugant amb les ones, mil veus de sirenes als solcs del poema. C.A.

L’agitador de ressentiments en què s’ha convertit el Fernando Savater polític, impulsat pel dubtós progressisme de la UPD (el partit de Rosa Díez ) i engalipant alguns talents literaris com Vargas Llosa , Marina i Alvaro Pombo , acaba de presentar un manifest “Per la llengua comuna” en el que es mostren preocupats per la situació institucional de la llengua castellana, pel suposat assetjament de les llengües cooficials de les Comunitats Autònomes (segurament pensant sobretot en la llengua catalana), i advoquen perquè el castellà sigui l’única llengua de l’Estat quina comprensió es pugui donar per suposada a tots els ciutadans, perquè cap llengua cooficial autonòmica pugui ser la vehicular exclusiva en els plans d’estudi, perquè no s’exigeixi als funcionaris de les autonomies el coneixement de la llengua del territori (el que implica que per a l’atenció als ciutadans de les autonomies hi haurà d’haver personal capacitat per atendre en les dues llengües, sense que calgui que tot funcio...

A alguns ens agrada el futbol perquè, sigui o no cultura (cultura de l’espectacle associada a la cultura de la imatge, que demana extroversió i extensivitat sensorial davant el panorama, per contrast amb la cultura del llibre que exigeix aplicació i intensitat en l’atenció), ens transporta a les passions més viscudes de la infància, passions que després, al llarg dels anys, hem continuat actualitzant com una dramatització successiva d’expectatives, de fracassos i d’èxits, sempre relatius. Vistos els resultats desastrosos que sovint obtenim quan l'exercitem des de zones suposadament cerebrals, més ens valdria exercitar la intel-ligència dels peus , o la que exigeix qualsevol altre esport amb l’acoblament del cos i la ment . Així doncs, aquests dies de crisi, de pluges i sol, mentre corre la pilota de l’eurocopa de seleccions, molts seguidors del Barça hem rebut amb una mena d’escepticisme expectant, o d’expectació escèptica, la designació de Pep Guardiola com entrenador de...

Els militants d’ ERC practiquen el que algun autor ( Amarthia Sen , “Cómo comprender la identidad” a “Identidad y violencia”, Ed Katz 2007, pp 43-68) defineix com a “filiació singular”, és a dir, l’assumpció de la independència com a factor determinant de la identitat política, fonamentada en la prioritat de Catalunya com a comunitat pròpia. Des d’aquest punt de vista, l’acció política d’ ERC hauria de comportar una forta unitat de criteris entorn del contingut de la proposta independentista i de l’estratègia de l’acció política, encara més tractant-se d’un partit d’implantació relativa i amb perspectives de creixement quantitatiu i qualitatiu. Contràriament, les divergències posades de relleu al seu darrer Congrés han fet que es tanqués en fals, deixant més interrogants oberts que els que havien portat a la seva convocatòria, produint reaccions i anàlisis confegides entre la perplexitat i les ganes de recuperar la il.lusió malmesa . La nova executiva monocolor de Puigcercós e...

Els batents destenyits d’aquesta porta, iguals ara que fa una pila d’anys, em retornen al joc de primera hora, al carrer de La Serra, als peus d’infant rebotent amb l’empenya la pilota, marcant milers de gols de casa estant, com si en l’anar i venir de cada volta temptés l’encert i l’èxit dels més grans. Quan de vegades s'obria el portal, ullava al dedins els cups i la premsa. Jugava tothora, fins que la mare em duia el berenar de pa amb oli i sal: llavors retenia el joc i la fressa, amb gust d'oli i goma omplint-me la cara. C.A.

En el darrer llibre de narracions de Biel Mesquida ( “Acrollam” , Abril 2008, Empúries ) hi ha dues referències que donen la clau del notable treball d’estil i de contingut del llibre mateix. La primera, és una cita de Cortázar (p.158): “un relato literario recorta un fragmento de la realidad, fijándolo con determinados límites pero de manera tal que ese recorte actúe como una explosión que abre de par en par una realidad mucho más amplia” . I la segona, uns consells d’un dels personatges, professora de literatura, dirigits a la seva alumna (p.179): “cada frase hauria de ser una aventura que contàs aventures lluny del clixé i dels mots desgastats. O fer servir aquests desgasts per dir altres coses: sentiments inoïts, dolçors sentides, dolors vibrants, sonoritats sensorials que escarrufin el lector, que el sorprenguin, que l’enlluernin, que li omplin la boca de sabors, que l’amarin de serenitat o que l’enrampin, talment calfreds per l’espinada”. "Acrollam” retalla fragments de l...

La recent sentència del Tribunal Constitucional confirmant que no hi ha vulneració dels principis d’igualtat i de culpabilitat en el fet que el Codi Penal estableixi una pena més greu per a l’home que per a la dona en els actes d’agressió dins l’àmbit de convivència matrimonial, i de relació de parella en general, se situa en la constatació de la situació de desigualtat objectiva que aquest àmbit matrimonial i de relació de parella, present o passada, ha vingut generant en perjudici de la dona. Així, segons la sentència, el que es sanciona amb una pena més greu no és el fet de pertànyer al grup masculí, ni es parteix de la simple presumpció que l’home, pel fet de ser-ho, ha d’assumir una major responsabilitat penal justificada per la major agressivitat del seu gènere, sinó que el que es sanciona és l’aprofitament conscient per part d'un subjecte masculí concret de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones en els àmbits de relació de parella....

De fa un temps, ens estem donant una quantitat de bufetades a nosaltres mateixos que fa feredat. Només cal veure el tema de l’aigua i de la sequera : ens hem barallat a canonades per si un transvasament sí o un transvasament no, i sort que aquesta pugna absurda, lliurada i perllongada sota les pluges més abundants dels darrers trenta anys, ha acabat ambs uns quants ruixats que ens han omplert els embassaments i ens han deixat el garrot i l’amenaça penjats dels núvols. O el tema dels cuiners: a un cantó dels fogons, la cuina tecnoemocional , a l’altre, la cuina cent per cent ecològica, sense trampes ni additius, i al mig, nosaltres, els comensals, que per una menudalla il-lustrada en qualsevol carta de restaurant d’última hora paguem en un àpat el que els nostres pares no haurien pagat durant tot un any (fins aquí ens ha portat, de moment, la devoció per la cultura gastronòmica). O l’assumpte d’ Esquerra Republicana , amb la lluita interna de quatre candidatures (l’oficial, la dels cal...