Fi de tardor














Majestuós,
t'he vist altra vegada,
arbre imponent,
al peu del Puig Neulós
brandint les teves branques.

Faig de tardor,
se't va mudant l'esguard
mirant el cim
on guardes la verdor
que et fa esvelt i gallard.

Del verd al groc,
del groc al gris lluent,
del temps sadoll
al temps avar i eixorc
d'aspecte i pensament.

En el delit
per fermentar la saba,
com un obsés
torces el tronc fendit
d'enyor i de sang balba
C.A.









Fotos: Puig-Neulós, octubre 2006 i desembre 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat