El tren, malgrat tot
Hopper: paisatge amb vagó de trenSiguem positius, i a mida que es vagin solucionant els problemes i es consolidin les millores veurem, com l’Alex Susanna, que hi ha angles morts en els trens que de sobte s’il-luminen i ens regalen poesia, converses i fesomies amables.
Poemes del tren
I
Entre la casa del cingle
i la feina a la pedrera
serpenteja un tren
on cada dia vaig i vinc
com una lenta llançadora:
És l’espai just del poema
llegit, mai no escrit
o sempre refet.
II
En un simple vagó de tren
s’amunteguen moltes converses,
no pas pocs bassals de silenci,
i una mica de música
de tant en tant ens hi recorda
que encara són possibles certes harmonies:
si això no és el paradís,
poc se n’hi deu faltar.
III
En cas d’haver estat pintor,
de manera recurrent
hauria agafat un comboi
com a centre d’operacions
des d’on ensinistrar la mirada
i fer-la créixer despietadament:
tant a primera com a última hora,
cada cara és un món on perdre’s,
les mans ens diuen més que no les boques
i de tard en tard m’estimbo
en algun cos esplendorós.
Alex Susanna, “Angles morts”, Proa 2007, pp 66-68
I
Entre la casa del cingle
i la feina a la pedrera
serpenteja un tren
on cada dia vaig i vinc
com una lenta llançadora:
És l’espai just del poema
llegit, mai no escrit
o sempre refet.
II
En un simple vagó de tren
s’amunteguen moltes converses,
no pas pocs bassals de silenci,
i una mica de música
de tant en tant ens hi recorda
que encara són possibles certes harmonies:
si això no és el paradís,
poc se n’hi deu faltar.
III
En cas d’haver estat pintor,
de manera recurrent
hauria agafat un comboi
com a centre d’operacions
des d’on ensinistrar la mirada
i fer-la créixer despietadament:
tant a primera com a última hora,
cada cara és un món on perdre’s,
les mans ens diuen més que no les boques
i de tard en tard m’estimbo
en algun cos esplendorós.
Alex Susanna, “Angles morts”, Proa 2007, pp 66-68
Comentaris