Festa


La fiesta se parece al universo en que es única... Extraterritorial, así es la fiesta. Guarda una relación inexplicable con el poder por eso algunos piensan en la belleza de las formas de gobierno mientras se incorporan a la elasticidad de ser muchos... Qué difícil precisar lo que tiene de profecía la fiesta. Bullicio de la especie en torno a ningún centro. Uno de mis alumnos la define insuperablemente como exhibición de volúmenes. (Juan A. González-Iglesias, "Teoría de la fiesta" a “Eros es más”, Colección Visor de Poesía, 2007)

Aquest bullici i exhibició de volums s’expressa sobretot en la multitud (l’estar “amb” o estar “en”) que esborra les distàncies de manera instantània en un sol acte de descàrrega, com deia Elias Canetti : en aquest acte tots els que pertanyen a la multitud es desfan de les seves diferències i se senten iguals. 

 Un fenomen de descàrrega és el que representa de manera ben plàstica el ritual del “desvetllament bellugós” de la festa mataronina de “Les Santes”: centenars i centenars de persones celebrant l’entrada a la festa al voltant dels gegants que encapçalen la comitiva des de l’Ajuntament fins a la plaça de Santa Anna, saltant a la gatzoneta mentre compten fins a quinze una i altra vegada, per acabar botant amb els braços nerviosament estesos enlaire, compassats amb el ritme del pasdoble "el bequetero' que va repetint a banda i del cant del oé-oé-o.. oe-oé... 

Acabat el ritual, la mirada i el gest esmaperdut i dubitatiu d’algun ressagat a la plaça, que ha begut més del compte i que continua giravoltant, em confirma la idea que un de sol pot sentir-se multitud perquè la multitud funciona com un sol home.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-soc...
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del ...
Més informació

Temps d’octubre

Imatge
  Temps d'octubre   Octubre transparenta de nou absència i vida com una mà que es tanca per tot seguit obrir-se colgant noves llavors als solcs de les antigues, allà on el buit nodreix la planta pressentida.   La llum de la tardor ens enfondeix el viure tot enllaçant les rels creixent al meu veral amb l’única claror que uneix sembra i collita en terra amorosida per la saó dels anys.   Octubre entreteixeix els vincles d’aquest temps, l’estímul del record i el goig de sentir encara com el buit de l’absència i el deler del present són força i quietud, set i aigua que la calma, doncs hi ha un temps per collir després d’haver plantat i haver rebut l’escalf de moltes altres mans.   C.A.   Dia 4: onomàstica del Francesc. Dia 7: 14è aniversari de la mort de la Rosa i onomàstica de la Roser. Dia 9: 78è aniversari meu. Dia 25:   40è aniversari de l’Elena. Dia 29: 4art aniversari de la mort de la Pilar.   ...
Més informació