Un paio, un burro i un ruc, i un marxant mig geperut


La cultura del burro, tan difosa últimament, germana de la no menys arrelada cultura del toro, està passant per un moment fratricida. El creador del logotip i els promotors de la campanya del burro català s’enfronten al jutjat pels drets intel-lectuals. Una rucada. Recorda la baralla del lloro,el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Però aquesta vegada amb burros, és clar.


Un marxant mig geperut
al balcó tenia un burro,
molt brillant, com de vellut,
un burro que val un duro,
elegant i molt forçut.

Un veí seu, que era paio,
del Vendrell, va rebre un ruc.
Amarra aquest ruc, el paio,
al balcó, quedant el burro
a l’altre, però lluny del ruc.

Mes tant i tant bramà el burro
que un dia s’empipa el ruc
i amb rabiós alè de toro
l’envesteix. S’amaga el burro,
trenca la cadena el ruc,

salta a la gàbia del burro,
surt el burro,coça al ruc,
xiscla el ruc i brama el burro
i, amb l’esvalot, surt el paio
i el marxant mig geperut.

- Per què no tanca el seu burro ?
- Per què no amarra el seu ruc ?

Exclamen els dos fent coro,
volent l’un agafar el burro
i estirant-li, l’altre, el ruc.

Cau el ruc damunt del burro.
El burro, valent, li escup.
Reganya les dents el ruc
i, esverat, mossega el paio
i el marxant mig geperut.

Aquest renega del burro,
prometent matar el ruc,
mentre que, furiós, el paio
provoca l’amo del burro
i envesteix a burro i ruc.


Cap amunt s’enfila el burro,
cap avall s’escorre el ruc
i, faltant tots al decoro,
agarrats queden el paio
i el marxant mig geperut

-¡ Ay, paio, si pierdo el burro !,
Renega el mig geperut.
Replica, cremat , el paio:
- Pagaràs ben car el burro,
oh cristià !, si es perd el ruc.

Creix el brogit, surt el burro,
cau al carrer sobre el ruc.
Borrango el mig geperut,
veient-se en perill el burro
altra volta sobre el ruc,

es desfà, com pot, del paio,
entra i pega un tiro al ruc,
però l’erra i mata el burro.
Cau desmaiat. Riu el paio
i fuig a buscar el ruc.

Eixerit, retorna el paio
amb el burro mort i el ruc.
Auxilia el geperut
i després li envia el burro
amb una carta, pel ruc,

que diu: Seis onzas en oro
per l’atemptat contra el ruc,
d’un cristià reclama un paio.
Guardi’s, dissecat, el burro,
pagui’m ara, a mi, aquest duro.


Veu això l’amo del burro.
Es tira damunt del ruc,
mata el paio i mata l’ase
i, morts paio, ruc i burro,
fa un farcell… i cap a casa !
( Adaptació)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat