Moure's


No sabem en quin moment es troba realment el procés de pacificació definitiva del País Basc. I potser millor que no ho sapiguem fins que hi hagi prous elements per confirmar-lo. De moment, en Zapatero deixa anar opinions i advertències que semblen avisos per a navegants en aquestes aigües fosques : és indispensable que Batasuna renuncïi a la violència; fet això, no es podrà excloure el dret dels seus dirigents a participar plenament de l'acció política amb el nou partit que s'hagi registrat respectant la Constitució i la Llei de Partits . Una cosa és el partit ara il-legalitzat, sobre el que no hi ha possibilitats de componendes (ni de derogar la LLei de Partits en aquest punt), i una altra totalment diferent la creació d'una nova associació que es pot legalitzar amb la mateixa finalitat (la independència) però amb mitjans explícitament democràtics, és a dir, amb renúncia de la violència. Amb aquests elements inclús els actuals dirigents entenc que podrien registrar un nou partit sense incórrer en frau de llei (aconseguir un objectiu il-legal servint-se de mitjans legals), perquè sempre ha quedat clar que la il-legalització del partit no comporta la supressió dels drets individuals a participar activament en la vida política. I per descomptat, a la nova formació es podran incorporar tots els dirigents de Batasuna que vulguin. Això és el que es dedueix de les Sentències del T. Constitucional sobre el tema.
Batasuna, mentrestant, mira, o fa veure que mira, cap un altre cantó, el de la mesa de negociació on pretén ser admesa amb la mateixa indumentària que fins ara. No vol que s'entengui pel seu món que el pas endavant que significaria el registre de la nova formació, amb aquestes condicions, és una renúncia a la resolució del "conflicte", del que sempre parlen, amb els mitjans que fins ara han utilitzat, directament vinculats amb la violència. Tard o d'hora, però, s'hauran de moure, s'hauran de registrar; les elecccions municipals els esperen. I la democràcia també. En aquest punt sí que hi ha una perfecta simetria de compromisos: el de l'Estat de dret per reconèixer la legitimitat de tota acció política amb mitjans democràtics, i el del món abertzale per entrar i familiaritzar-se amb les formes i les pràctique constitucionals de tot partit polític reconegut. En aquesta sobreposició de compromisos hi ha una base per a un consens mínim que hauria d'ajudar a desencallar el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat