D’aquest present estant
Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món (Joan Vinyoli, “La paraula”) Els meus quaranta-dos els feia als anys vuitanta al nostre petit món de la Ronda Cervantes quan tu i l’Elena éreu tot just uns nens d’escola traspassant amb nosaltres les ribes de l’edat. D’aquest present estant puc explicar amb paraules la meva mitja vida i el germen de la teva, com una font que raja sense estroncar-se mai per calmar el cansament i apagar-nos la set. Els secrets dels vuitanta se’m descabdellen ara, apreníem a viure per poder créixer junts, temptejàvem camins enmig d’un mar de dubtes per encetar un futur obert al compromís. Des del broc de la font us pertoca a vosaltres explicar-vos el món amb les noves paraules, envigorir el sentit de l’aigua que trascola unint generacions amb els secrets del temps. C.A. 9 de desembre de 2.022 42è aniversari del Francesc