quadern d'en Cinto Amat

El Dictamen del Consell d’Estat de 16/12/04 sobre l’Avantprojecte de Llei del matrimoni homosexual parteix d’una afirmació contundent : l’article 32 de la Constitució (“ L’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica”) garanteix el dret a l’home i a la dona a contraure matrimoni però no a les parelles homosexuals, el que no significa que es reservi a les parelles heterosexuals l’accés al conjunt de drets i deures que integren l’estatut matrimonial. Aquesta afirmació es fonamenta en la doctrina de diferents Sentències del T.Constitucional de les que, però, es pot dir que han tractat la problemàtica des de situacions de fet que no plantejaven directament la possibilitat d’incardinar la parella homosexual dins el matrimoni. Si el PP acaba posant Recurs d’Inconstitucionalitat contra la Llei que demà aprovarà definitivament el Parlament , aquesta qüestió l’haurà d’afrontar el T.Constitucional, i el mínim que es pot mantenir des d’ara és que si bé l’article 32...

En una breu exposició de motius , el projecte de llei de modificació del Codi Civil en matèria del dret a contraure matrimoni justifica l’ampliació als homosexuals en un seguit de drets fonamentals que la Constitució garanteix: la promoció de la igualtat efectiva en el lliure desenvolupament de la personalitat, la preservació de la llibertat en les formes de convivència i en la instauració d’un marc d’igualtat real de gaudi dels drets sense cap discriminació per raó del sexe, opinió o qualsevol altra condició personal o social. Reconeix que el dret al matrimoni presenta en la seva originària regulació jurídica, deutora del Codi Civil francés de 1804, una configuració institucional, però també una dimensió de relació personal que només s’ha pogut establir entre persones de diferent sexe. En la tensió d’aquests dos elements del dret al matrimoni (institució dipositària d’una tradició plurisecular i relació personal) la llei opta clarament per l’aspecte relacional superant el principi d’...

La senadora Mercè Aroz, del PSC, integrada en el grup Entesa Catalana de Progrés, format per senadors del PSC, d’ERC i d’Iiniciativa-Verds, va afirmar que no assistiria a la votació en el Senat de la Llei sobre el matrimoni homosexual perquè no hi està d’acord, i va fer pública una nota de sis punts en la que opinava que aquesta llei "no manté l’equilibri necessari entre l’ampliació dels drets civils de la minoria homosexual i la salvaguarda dels interessos generals" , que " no dóna prioritat als drets de la infància", i "proposa canviar l’essència del matrimoni fonamentada en la llei natural i civil, de la que procedeix també el matrimoni canònic". En un comunicat l’Entesa va dir que "respecta la posició de qualsevol dels seus membres" . Per la seva part, l’alcalde del PP de Vitòria, Alfonso Alonso, va sostenir sense pèls a la llengua que "és miserable manifestar-se contra els homosexuals" i que la seva posició contrària a la ...

Posta de sol a Mart On va l'esclat de la bellesa quan lentament pereix la flor i el brot que l'ha afillada ? On fuig el dolç traç del somriure que t'ha mudat el rostre fixant-me la mirada ? On queden els records, l'amor primer, aquell que ens sadollava, si el borró del temps a poc a poc cobreix l'espill de jovenesa deixant només un hàlit d'esperança, un lleu ressò d'allò que desitjàvem ? On pararà l'esplet d'aquest ponent que es fon amb l'horitzó, si inexorablement ha de morir als braços de l'albada ? Arreu sembla acomplir-se l'amarg plany del poeta: "Oh natura, oh natura, ¿ per què no mantens ara allò que prometies ?" Pregon enyor d'un lloc inabastable, reflex perenne de totes les presències : tu mantindràs l'esclat d'aquest ponent brillant sense minvar a tots els horitzons. Tu servaràs el do de la bellesa, del traç i la memòria, quan ja cap ment r...

Prenc el testimoni que em passa en Ramon Bassas, i, no sense cert rubor, assenyalo cinc llibres que em sembla que m’han deixat una emprempta, en el sentit de possibilitar claus d’interpretació futures, d’obrir noves perspectives, de servir com de base per anar integrant una línia, unes preferències, una mena de cànon personal, un entre molts de possibles, buscant en la lectura més un mitjà per explicar-me coses, un estímul, que no pas un simple refugi o un lloc on m’expliquin coses. - D’adolescent: "Les aventures d’ Oliver Twist" , de Ch. Dickens. M’identificava absolutament amb el protagonista, i suposo que va fer les vegades del còmic-dramàtic o dels llibres d’aventures que mai m’havien agradat gaire. - De jovenet: " es vivien Recull de poesies" de Joan Maragall, que em va mostrar la transparència de les paraules, de les coses dites bellament, musicalment, entenedorament. Em va obrir al llenguatge poètic com el més condensat, precís i generós, el més necessari ...

Alguns intel-lectuals han signat un Manifest denunciant l’homogeneïtat nacionalista de Catalunya, en la que inclouen el PP, i proposen que un nou partit polític s’enfronti a aquesta ficció catalana. Els ha passat alguna cosa de semblant al que li va passar a Alonso Quijano, que de tant llegir llibres de cavalleries va perdre el senderi. Ja que segons ells Catalunya és víctima d’un encanteri, anem al Quixot per desentranyar les profunditats del Manifest. "Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres". "Hechas, pues, estas prevenciones, no quiso aguardar más tiempo a poner en efeto su pensamiento, apretándole a ello la falta que él pensaba que hacía en el mundo su tardanza, según eran los agravios que pensaba deshacer, tuertos que enderezar, sinrazones que emendar, abusos que mejorar, y deudas que satisfacer". "El nacionalisme és ...

R.Nadal: l'èxit personificat La impressionant victòria de Rafa Nadal al Roland Garros, el mateix dia que complia 19 anys, ha desencadenat tots els elogis que es mereix i, a més, no falta qui el proposa com a model per al jovent sense dissimular l’interès econòmic de l’operació. Una vegada més es barregen els trets èpics, d’esforç, de vàlua personal, de preparació física, de disciplina i concentració mental, de disposició quasi natural per aquest esport, com a qualitats certament envejables, amb propostes d’un model que persegueix el benefici econòmic sota la pàtina de l’èxit enlluernador. Es diu que "Nadal fascina Amèrica", que porta els valors amb què s’identifica la joventut nordamericana, que "les dones el volen i els nois els agradaria ser com ell", que "pot guanyar muntanyes de diner fora de la pista si la seva imatge s’associa a alguna gran companyia d’EEUU -CocaCola, Sony, Play Station, Pepsi- perquè té presència, joventut i èxit". El que volen...

Max Weber va posar de relleu que "la direcció moderna de la història és d’intensificació del procés de civilització i racionalització, en virtut del qual es produeix una invencible tendència a ajustar i a reajustar , és a dir, a "justificar" formes de convivència abans adoptats simplement per tradició". El procés de construcció d’Europa és un d’aquests processos de civilització i racionalització, que arrenca de la desfeta de les dues guerres mundials, sotmès a constants ajustaments i reajustaments per anar guanyant modes d’interrelació entre Estats que afecten a estadis superiors de convivència i no només a intercanvis mercantils, encara que per aquests últims es va començar. L’home "industriós" busca sempre nous models de convivència. Un aspecte significatiu, entre altres, seria el de les successives ampliacions de la UE que eixampla els mercats i possibilita la interrelació i les expectatives de creixement i de benestar de societats que parteixen de ni...

El passat 28 de maig, a la matinada, va morir a Berga Josep Maria Isanta, de 22 anys, apunyalat per més d’una arma blanca, mentre assistia a un concert organitzat per un col-lectiu de joves de la ciutat, en el marc de la festivitat de La Patum. Sembla que l’agressió va partir d’un grup significat per altres accions violentes anteriors. Entre els divuit detinguts hi ha menors (7), sudamericans i polonesos, a més d’espanyols. A rel d’aquests fets s’ha posat de manifest una forta animadversió dels col-lectius joves de la ciutat envers els mossos d’esquadra : consideren negligent la seva actuació en no comparèixer a temps per evitar la baralla (diuen que van tardar una mitja hora), mentre els mossos sostenen que s´hi van presentar en pocs minuts. La Consellera Tura defensa l’actuació dels mossos, tot i que lamenta que la prevenció dels fets resultés insuficient; al mateix temps, denuncia que en actuacions anteriors els mateixos col-lectius de joves que ara tracten els mossos de covards ...

"Eleni" El recentment traspassat Paul Ricoeur estableix una triple funció dels grans relats , tot posant en joc un temps, un espai i uns personatges. Si bé parteix de l’hermenèutica dels gran relats bíblics, i en particular de la simbòlica del mal en la narració del paradís (a "Le conflit des interprétations" ), comparant-los amb els altres grans relats que els són contemporanis, aquesta triple funció es pot descobrir en qualsevol narració que tingui la pretensió d’exposar històries que en podríem dir globals o totalitzadores des del punt de vista del significant. En primer lloc, situen la humanitat sencera i el seu drama sota el signe d’un home exemplar, d’un Anthropos, que representa de forma simbòlica l’universal concret de l’experiència humana; d’altra banda, donen a aquesta història un alè, un traç, una orientació que es desenvolupa entre un començament i un final, introduint així en l’experiència humana una tensió històrica a partir del doble horitzó d’una gèn...

Sisena estació . Maragall truca a la porta de l’arquebisbe i confessa, esquilat i amb l’ànin contrit, que va donar lloc a un malentès amb les fotografies a Carod coronat d’espines a Jerusalem. Carod no diu res, però és de suposar que s’ha confessat privadament. Seguint el guió confessional, l’arquebisbe ha posat a Maragall una penitència que esperem que no sigui excessiva i no li provoqui un atac d’atrició que el porti a retirar-se al desert. Fora de guió, l’hi ha aconsellat que s’encomani a Pasqual Bailó, el sant que sempre anava de cantó. Per la seva relliscada, il-lustríssim bon pastor, perdoneu altra vegada aquest pobre pecador. Setena estació. Les turbes es manifesten a Girona contra la línia d’alta tensió que ha de connectar Bescanó amb França. Els grans sacerdots de la Cambra de Comerç de Barcelona s’escandalitzen i el Governador d’Hispània, Zapatero, els diu que convé concentrar energies. Mentrestant, el govern tripartit decideix aparcar el pla energètic. El conseller en cap di...

Primera estació . Carod es retira de l’homenatge floral al monument d’Isaac Rabin, a Tel Aviv, en no veure onejar la senyera juntament amb les altres banderes. Discretament, en un racó, sent i experimenta com des de la seva tomba l’homenatjat Rabin li fa que sí amb el cap, que per això ha vingut, per mostrar les seves emocions identitàries, i li demana que intercedeixi per salvaguardar els símbols per damunt de les persones. "Per vostra visió encantada, admirable exconseller, perdoneu altra vegada aquest pobre del carrer" Segona estació . Carod demostra la seva humilitat i s’autocorona d’espines davant d’una botiga de souvenirs al centre de Jerusalem, però no brandeix cap Alcorà pel que pogués passar. Maragall agafa la instantània, de manera pulcra i digital, i li demana permís per reproduir-ne la imatge i poder utilitzar el mateix model quan el poble hagi de triar entre ell i Barrabàs. "Per vostra visió encantada, honorables presidents, perdoneu altra vegada aquests po...

L’aprovació de la moció socialista al Parlament espanyol sobre un eventual diàleg amb ETA, si deixa les armes, sota la fórmula de "processos de diàleg entre els poders competents de l’Estat i els qui hagin renunciat a la violència", moció de la que n’ha volgut quedar al marge el PP, porta a reflexionar sobre alguns aspectes del procés històric que estem vivint : - La posició del PNB , adherint-se a la proposta del PSOE, ha variat substancialment si se la compara amb la que va mantenir amb la Declaració de Lizarra, primer, i amb el Pla Ibarretxe, després, fins arribar a les últimes eleccions del P. Basc. Queda lluny aquell compromís adoptat en la Declaració de Lizarra en la que es contenien expressions com aquestes: " La negociación debe ser global en el sentido de abordar y dar respuestas a todas las cuestiones que constituyen el conflicto, así como a las que son consecuencia de éste. No hay agendas limitadas... Siendo distintas las concepciones que existen sobre la...

Dos, millor que un Per fi el Barça ha guanyat una altra lliga! Ho hem d'agrair als protagonistes, jugadors i entrenador. Però també ho hem d'agrair al joc en si mateix, i en aquest cas al joc del futbol. Sense aquest respecte pel joc, seria irresistible no guanyar sempre, i la celebració d'una victòria ens portaria a no voler competir esportivament mai més i a no reconèixer que la supremacia del joc fa que tots els que hi participen tinguin les mateixes oportunitats, encara que no tots guanyin. En aquesta tensió trobo que hi ha el gran poder de suggestió de l'esport, comparable a la suggestió de les obres d'art. Diu H.G.Gadamer que la característica pròpia del joc és la de posseir una certa primacia sobre els seus protagonistes, en el sentit que cap d'aquests pot pel seu cantó, tot sol, condicionar el seu desenvolupament, o pot participar-hi al marge de les seves regles. Tots els participants es troben implicats en un procés que transcendeix la seva ...

"Lana": la bondat a "Land of plenty" "Ordet": la força de la Paraula L’última pel-lícula de Wim Wenders, "Land of plenty", dóna per parlar-ne des del punt de vista estrictament cinematogràfic, en tant que crea una atmosfera entre sorprenent i màgica en molts moments, amb una fotografia suggerent i una banda sonora captivadora, tot i que presenta algunes fases de pèrdua de tensió, i fins d’aparició de cert desconcert per un punt d’inversemblança que mostra el seu protagonista, un excombatent del Vietnam dedicat a "espiar" els moviments sospitosos dels marginats del downtown de Los Angeles, imbuït de la paranoia col-lectiva dels EEUU per l’atemptat del 11-S, en contrast amb la seva neboda, "Lana", que arriba d’Israel com un àngel bondadós, que s’identifica amb els desarrelats i convida a "escoltar" els morts de les Torres Bessones. Resumint, una pel-lícula sobre la decadència de la societat americana, trastornada per l...

Husein Hashim al costat del seu pare ferit per un cotxe bomba a Bagdad L'esguard rendit a l'única veritat d'aquest moment, noi de l'Iraq, m'eixorda el cor el crit del teu dolor. La teva mà, fràgil alè que palpa el cos sofrent, em toca a mi i em diu l'espant que vius dins la foscor. Àngel del plor, treu el sanglot que et té ran de l'abís, bat la tristor, pren-me ben fort, suspès dins el teu vol, deixa'm sentir l'esforç suprem d'aquest instant precís, porta'm als ulls que et fan veure la vida enmig del dol. Si pots, quan t'hagis separat del braç que et reconforta, salva'm de l'odi que hem encès als teus carrers d'infant, ales batent extirpa el corc de mort que t'hem deixat. Però si no pots, si el teu immens dolor ja no suporta restar allunyat per sempre més d'aquest present sagnant, tingues pietat de mi, àngel del plor, noi de l'Iraq. C.A.

Amb la proposta de finançament donada a conèixer pel Tripartit, ja es pot dir que es comença a posar a punt , de veritat, la singladura del nou Estatut, ja que aquest aspecte és sens dubte clau en l’operativitat i eficàcia que aquell pugui arribar a tenir, conjuntament amb el règim de competències, molt per sobre d’altres aspectes més cridaners simbòlicament. Però les aigües del riu català, per on ha de navegar el vaixell de la reforma abans d’anar a parar al mar de la negociació amb el Govern i amb el Parlament espanyols, baixen tèrboles; tant, que alguns ja amenacen amb no pujar al vaixell si no es pren com a únic bagatge el que ells proposen, és a dir, un model radicalment nou, amb plànols de l’illa del tresor i agències d’aproximació i ocupació únics i exclusius per a Catalunya. D’altres, consideren massa arriscada la travessia, i sembla que es quedaran a terra esperant a veure què porten els aires que bufen del costat del mar de les espanyes. I el Tripartit s’ha decidit a pu...

Des de fa uns dies Sabadell està al centre d’atenció dels mitjans. Alguns sectors denuncien que no es fa prou per eradicar la violència de grups neonazis al carrer, que la manera de governar de l’equip municipal és prepotent, que no es tolera cap mena de crítica a l’alcalde, que no hi ha projecte de ciutat, que tot és política d’aparador, que, en canvi, es persegueixen els grups antisistema, els més crítics amb l’Ajuntament, que hi ha inseguretat… Fins i tot l’excalde Farrés va retreure al govern municipal una falta clamorosa de model de ciutat en una tertúlia a Catalunya ràdio; l’entrevista al 33 ("La nit al dia"), de fa uns dies, entre el primer tinent d’alcalde, el socialista Manau, i un representant d’aquests sectors crítics, va resultar una mica angoixant: hi havia realment "mal rotllo" entre ells dos, i si eren exponents representatius de maneres de veure la situació de la ciutat , de tan enfrontats com es presentaven feien preveure un immediat futur poc envej...

Algú devia saber que en un racó de l'Alt Penedés, a Pontons, hi havia un alcalde amb idees impròpies sobre els homosexuals, disposat a donar-les a conèixer ara que el tema és d'actualitat. I heus aquí que un bon dia (ahir) a aquest home algú li va acostar els micròfons de la ràdio, i ell, excitat davant d'aquesta presència, i davant la possibilitat de situar Pontons al MMM (Mapa Mundial Mediàtic), va començar a proclamar "urbi et orbi" (això és, a Pontons i fins més enllà dels termes municipals de l'Alt Penedès) les seves veritats sobre la matèria, i els pensaments se li van anar entortolligant, convertint-se directament en insults : que si neixen tarats, que si no són normals, que si no són capaços ...; en fi, com si diguéssim que el mateix mal s'havia encarnat en aquestes persones. A mida que s'entortolligava anava sentint que una corda lligada al coll l'unia als micròfons de la ràdio, però no va parar de dir bajanades i quan van tancar-li l...