Sempre hi ha el nom

 


 

Des que ens el van posar sempre hi ha el nom,

 el do d’un paraula en el meu jo

que em diu a mi mateix i em diu als altres,

nom de sant, de verge, natura o astre.

 

Entorn de cadascú trobem un nom

que gira recordant-nos el que som,

el ressò càlid d’unes veus llunyanes

que ens designen a tots i ens agermanen.

 

El nom és un recer i és una vida,

concentra en el present joia i fretura

contra l’espai anònim de l’oblit,

ens interpel.la sempre que algú ens crida

i ens apaivaga el dol d’hores viscudes

perquè  és el lloc on reposar el neguit.

C.A.

 

17 d’agost de 2023. Sant Cinto

Any 76 de la meva onomàstica

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat